Avui celebrem el misteri de l’Assumpció de Maria. Els misteris són les intervencions de Déu en la historia que, de tan grans, no les podem expressar adequadament: El temps de Déu no és el del nostre calendari. El temps de Déu és sempre “avui”. La litúrgia la celebrem en el nostre temps. Per això preguntar-nos el com dels misteris és inútil i ens perjudica. Hem de deixar de banda la nostra mentalitat fotogràfica i periodística. Les mateixes lectures bíbliques que avui escoltarem, són tímides pinzellades “pictòriques” del misteri, apunts humans aleatoris, aproximacions molt llunyanes:
El que llegim a l’Apocalipsi, la litúrgia ho aplica a Maria ambgràcia poètica.
El salm és un càntic nupcial per celebrar les noces del rei.Resat aquí ens convida a lloar amb entusiasme la bellesa de Maria amb paraules afalagadores, amb somriures d’estil oriental.
El que ens diu Sant Pau és la descripció teològica més real icentral del misteri que celebrem.
L’Evangeli ens descriu el que Maia diria, repetiria i repeteixsempre en el seu cor.
El que resarem plens d’alegria en el prefaci d’aquesta festa,és excel·lent:
Avui ha estat Assumpta al cel la Verge i Mare de Déu, imatge i primícia de l’Església gloriosa, model d’esperança certa i consol de poble que camina.
Vós amb raó no volguéreu que sofrís la corrupció del sepulcre aquella que de manera inefable va ser mare de l’autor de la vida, el vostre Fill, fet home.
Per això amb tots els àngels, us lloem amb goig…
d’uns apunts del Dr. Jordi Sans Vila
Felicitats a totes les Maries i Assumptes!
Parròquia de Sant Sadurní d'Anoia 