Lectures

La Santíssima Trinitat (A)

◗ Lectura del llibre de l’Èxode
(Ex 34,4b-6.8-9)
En aquells dies, Moisès es llevà a la matinada i pujà a la muntanya del Sinaí, tal com el
Senyor li havia manat. Portava a les mans les
dues tauletes de pedra.
El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà
el seu nom. Moisès s’estigué allà amb ell.
Llavors el Senyor passà davant d’ell tot cridant: «Jo soc el Senyor, Déu compassiu i
benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor.»
Moisès es prosternà tot seguit, l’adorà
amb el front fins a terra, i digué: «Senyor, si
m’heu concedit el vostre favor, vingueu vós
mateix a acompanyar-nos. És veritat que és
un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat.»
◗ Salm responsorial (Dn 3)
R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares. /
Glòria i lloança per sempre. R.
És beneït el vostre sant nom. / Glòria i lloança
per sempre. R.
Sou beneït al vostre temple sant. / Glòria i
lloança per sempre. R.
Sou beneït assegut al vostre soli reial. / Glòria i lloança per sempre. R.
Sou beneït a la carrossa de querubins, / quan
penetreu amb la mirada els oceans. / Glòria
i lloança per sempre. R.
Sou beneït al firmament del cel. / Glòria i lloança per sempre. R.
◗ Lectura de la segona carta de
sant Pau als cristians de Corint
(2Co 13,11-13)
Germans, estigueu contents, refermeu-vos,
animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el
Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres.
Saludeu-vos els uns als altres amb el bes
de pau. Us saluda tot el poble sant. Que la
gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu
i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
◗ Lectura de l’Evangeli segons
sant Joan (Jn 3,16-18)
Déu estima tant el món, que ha donat el seu
fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui
creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.
Els qui creuen en ell, no seran condemnats.
Els qui no creuen, ja han estat condemnats,
per no haver cregut en el nom del Fill únic de
Déu.

Diumenge de Pentecosta (A)

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,1-11)

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sob- te, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llen- gua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Ci- rena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

Salm responsorial (103) R.

Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra. Beneeix el Senyor, ànima meva. / Senyor, Déu meu, que en sou de gran. / Que en són de variades, Senyor, les vostres obres / la terra és plena de les vostres criatures. R. Si els retireu l’alè, expiren / i tornen a la pols d’on van sortir. / Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, / i renoveu la vida sobre la terra. R. Glòria al Senyor per sempre. / Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet, / que li sigui agradable aquest poema, / són per al Senyor aquests cants de goig. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7.12-13)

Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Se- nyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Es- perit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan (Jn 20,19-23)

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha en viat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran per- donats, però mentre no els perdoneu, quedaran sen- se perdó.»

L’Ascensió del Senyor (A)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 1,1-11)
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el
que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia
que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies
se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem
i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau
sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu
batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits
li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa
d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber
quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare,
però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu
una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot
el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans
de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells,
i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara
s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest
Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel,
tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»

Salm responsorial (46)
R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja
el Senyor.
Aplaudiu, pobles de tot el món, / aclameu Déu amb entusiasme. / El Senyor és l’Altíssim, el terrible, / rei de reis
a tot el món. R.
Déu puja enmig d’aclamacions, / al so dels corns puja
el Senyor. / Canteu a Déu, canteu-li, / canteu al nostre
rei. R.
Que és rei de tot el món, / canteu a Déu un himne. / Déu
regna sobre les nacions, / Déu seu al tron sagrat. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
d’Efes (Ef 1,17-23)
Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el
Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè
conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a
quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria
us té reservades l’heretat que ell us dona entre els sants.
Que conegueu també la grandesa immensa del poder que
obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva
força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el feu seure a la seva dreta
dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui
tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els
títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre.
Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de
tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.

Acaba l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 28,16-20)
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a
Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren.
Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué:
«Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a
convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare,
del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el
que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins
a la fi del món.»

Diumenge VI de Pasqua (A)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 8,5-8.14-17)
En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria,
i predicava el Messies als de la regió. Unànimement
la gent feia cas de Felip, després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits malignes sortien
de molts posseïts, xisclant tant com podien, i molts
invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d’aquella província se n’alegrà molt.
Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els enviaren
Pere i Joan. Hi anaren, doncs, i pregaven per ells, perquè rebessin l’Esperit Sant, que encara no havia
vingut sobre cap d’entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els
imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant.

Salm responsorial (65)
R. Aclama Déu, tota la terra.
Aclama Déu, tota la terra. / Canteu la glòria del seu
nom, / canteu la seva fama gloriosa. / Digueu a Déu: /
«Que en són d’admirables, les vostres obres!» R.
«Tota la terra es prosterna davant vostre / i canta la
glòria del vostre nom.» / Veniu a contemplar les gestes de Déu. / Que n’és d’admirable el que fa amb els
homes! R.
Convertí el mar en terra ferma, / passaren el riu a peu
eixut. / Ell és la nostra alegria, / ell, que sempre governa amb el seu poder. R.
Veniu, fidels de Déu, escolteu-me; / us contaré el que
ha fet per mi. / Beneït sigui Déu: / No ha refusat la meva súplica, / ni m’ha negat el seu amor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere
(1Pe 3,15-18)
Estimats, reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor.
Estigueu sempre a punt per donar una resposta a
tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu
neta la vostra consciència; així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més
sofrir per haver obrat bé que per haver obrat malament. També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos
a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Esperit va ser
retornat a la vida.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 14,15-21)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si
m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per
sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç
de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el
coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de
vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí
a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que
em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu.
Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell
que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer
clarament.»

Diumenge V de Pasqua (A)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 6,1-7)
Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels
creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda
als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els
dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir
l’ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre
vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit
Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula.» Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant,
Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols,
i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.
La paraula de Déu s’anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Salm responsorial (32)
R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.

Lectura de la primera carta de sant Pere
(1Pe 2,4-9)
Estimats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva.
Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és
«escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres
vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals,
acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l’Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat.» És de gran
valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui
no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara
corona l’edifici», i «s’ha convertit en pedra d’ensopec,
en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la
predicació. Sempre n’hi haurà, que no en fan cas. Però
vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal,
una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclameu la lloança» d’aquell que us ha cridat
del país de tenebres a la seva llum admirable.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 14,1-12)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que
els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu
també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots:
si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a prepararvos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres
visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta,
allà on jo vaig.» Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?»
Jesús li diu: «Jo soc el camí, la veritat i la vida: ningú no
arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi,
heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja
el coneixeu i ja l’heu vist.» Li diu Felip: «Senyor, mostreunos el Pare, i no ens cal res més.» Jesús li diu: «Felip, fa
tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em
coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir
que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare
i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no venen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les
seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic
amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres
que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n
vaig al Pare.»

Diumenge lV de Pasqua (A)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 2,14a.36-41)
El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze,
alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de
saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres
vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.» En
sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als
altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.»
Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de
vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies,
per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de
l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els
vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però
que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.» Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i
els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta
gent innoble.» Els qui acceptaren la predicació de Pere
es feren batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat
unes tres mil persones.

Salm responsorial (22)
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
El Senyor és el meu pastor, no em manca res, / em fa
descansar en prats deliciosos; / em mena al repòs vora l’aigua, / i allí em retorna. / Em guia per camins segurs / per l’amor del seu nom. R.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos / no tinc por de
res, / perquè us tinc vora meu; / la vostra vara de pastor, / m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix, / i els enemics ho
veuen; / m’heu ungit el cap amb perfums, / ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor / m’acompanyen
tota la vida, / i viuré anys i més anys / a la casa del Senyor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere
(1Pe 2,20b-25)
Estimats: Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu.
Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí
per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni
tenia mai als llavis la perfídia.» Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell «portà» en el seu cos «les
nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó
com a justos. «Les seves ferides ens curaven.» Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però
ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 10,1-10)
En aquell temps, Jesús parlà així: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles,
sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el
guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva
veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les
fa sortir. Quan té a fora totes les seves, camina al davant,
i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva
veu. Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen,
perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els
parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren
què volia dir. Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat:
Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut
abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles
no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per
mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només venen
per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les
ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»

Diumenge III de Pasqua (A)

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 2,14.22b-33)
El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu
i digué a la gent: «Homes de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem:
Escolteu bé i sapigueu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità davant vostre obrant entre vosaltres, per mà
d’ell, miracles, prodigis, i senyals. Tots ho sabeu prou. Doncs bé: d’acord amb la decisió que Déu havia pres i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a
la creu per uns homes sense llei. Però Déu l’ha ressuscitat i l’ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retenir-lo
captiu. Perquè David, referint-se a ell, deia: “Sempre tinc present el
Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n’alegra i en
faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la
meva vida enmig dels morts, ni deixareu que es corrompi el qui us
estima. M’ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir
a la vostra presencia.”
»Germans, us he de parlar clar. El patriarca David va morir i va ser
enterrat en un sepulcre que avui encara podem veure. Però ell, que
era profeta i coneixia el jurament de Déu de fer pujar al seu tron un
dels seus descendents, havia contemplat en visió profètica la resurrecció de Crist, i en parlava quan deia que “Déu no l’havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos”.
Aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat. Tots nosaltres en som
testimonis. I ara que la dreta de Déu l’ha glorificat, ha rebut del Pare
l’Esperit Sant com estava promès, i l’ha donat amb profusió. Això és
el que vosaltres veieu i sentiu.»

Salm responsorial (15)
R. Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 1,17-21)
Estimats: Vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judica cadascú
segons les seves obres, sense fer distincions. Per tant vetlleu sobre
la vostra conducta durant l’estada en aquest món. Penseu que heu
estat rescatats de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels
vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la
plata o l’or, sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com
un anyell sense tara ni defecte. Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l’ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i l’ha glorificat. Per això teniu posada en Déu la fe i
l’esperança.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 24,13-35)
Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús se n’anaven a un
poble anomenat Emmaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells comentant aquests incidents.
Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els aconseguí i es
posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconeguessin. Ell els preguntà: «De què discutiu entre vosaltres tot caminant?» Ells s’aturaren amb un posat trist, i un dels dos, que es
deia Cleofàs, li respongué: «De tots els forasters que hi havia aquests
dies a Jerusalem, ets l’únic que no saps el que hi ha passat?» Els
preguntà: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret. S’havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant
Déu i el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble
l’entregaren perquè fos condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això
ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos i
han vingut a dir-nos que fins i tot se’ls han aparegut uns àngels i els
han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han
anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien
dit, però a ell, no l’han vist pas.»
Ell els digué: «Sí que us costa d’entendre! Quins cors tan indecisos
a creure tot allò que havien anunciat els profetes! ¿No havia de patir
tot això el Messies abans d’entrar a la seva glòria?» Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els profetes, els
exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.
Mentrestant s’acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com
si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda’t amb
nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.» Jesús
entrà per quedar-se amb ells. Quan s’hagué posat amb ells a taula,
prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els en donava. En aquell
moment se’ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué.
I es deien l’un a l’altre: «¿No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de
les Escriptures?»
Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allà
trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien:
«Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó.» Ells l’havien reconegut quan partia el pa.

Diumenge II de Pasqua (A)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 2,42-47)
Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament
dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tothom sentia
un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles. Tots els creients vivien units i tenien en comú tots
els seus béns; venien les seves propietats i les altres
coses que posseïen per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú. Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien
el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat
perquè fossin salvats.

Salm responsorial (117)
R. Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, perdura eternament el seu amor.

Lectura de la primera carta de sant Pere
(1Pe 1,3-9)
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel
gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat
una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist
d’entre els morts. L’esperança que us dona és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el
poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació
que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps.
Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses
proves. Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és
provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també
ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi,
d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu
cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la
salvació de les vostres ànimes.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 20,19-31)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren
a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.»
Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles
s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a
vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué:
«Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu
els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els
perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no
era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca
dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la
mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes,
Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.
No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has
vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres
miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que
heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu
vida en el seu nom.

Diumenge de Rams o de la Passió del Senyor (A)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7)
El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè,
amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i
un altre em desvetlla l’orella perquè escolti com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no
m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als
qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per
vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no
quedaré avergonyit.

Salm responsorial (21)
R. Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?

Lectura de la carta de sant Pau
als cristians de Filips (Fl 2,6-11)
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es
va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Haventse fet semblant als homes i començant de captenir-se
com un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a
acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha
exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt
de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la
terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis
reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons
sant Mateu (Mt 26,14-27,66) (Fragment final)
Arribaren a un indret anomenat Gòlgota, que vol dir lloc
de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb
fel; ell el tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren
als daus. I s’assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el
seu cap, havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.» Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l’un a la dreta i
l’altre a l’esquerra.
Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aires
de mofa i deien: «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix; si ets el Fill de Déu,
baixa de la creu.
També se’n burlaven els grans sacerdots amb els
mestres de la Llei i els notables. Deien: «Ell que salvava
els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és
el rei d’Israel, que baixi ara de la creu i creurem en ell.
Confiava en Déu: que l’alliberi, doncs, si tant se l’estima,
ell que deia: Soc Fill de Déu.»
Els bandolers que havien estat crucificats amb ell
també li feien els mateixos retrets.
Des del migdia fins a mitja tarda s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitja tarda Jesús cridà amb
tota la força: «Eli, Eli, lema sabactani?» Que vol dir: «Déu
meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?»
Alguns dels qui eren allí deien: «Ara crida Elies.» Un
d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè begués.
Però els altres li deien: «Deixa’l estar. A veure si ve Elies
a salvar-lo.»
Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.
En aquell moment la cortina que tancava el santuari
s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques s’esberlaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven;
després de la resurrecció de Jesús sortiren dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts.
Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús
veieren el terratrèmol i tot el que havia passat, s’esveraren molt i deien: «És veritat: Aquest home era Fill de
Déu.»

Diumenge V de Quaresma (A)

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 37,12-14)
Això diu el Senyor Déu: «Mira, poble meu, jo obriré els
vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré entrar en
el territori d’Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els
vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo soc
el Senyor. Us infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors sabreu que
jo, el Senyor, ho he anunciat i ho he complert.» Diu
el Senyor Déu.

Salm responsorial (129)
R. Són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Roma (Rm 8,8-11)
Germans, els qui viuen d’acord amb les mires naturals
no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons
les mires naturals sinó segons les de l’esperit, perquè
l’Esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Però si Crist està en vosaltres, encara que el cos hagi de
morir per culpa del pecat, com que sou justos, l’Esperit
és la vostra vida. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell
que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que
va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida
als vostres cossos mortals.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 11,1-45) (Versió abreujada)
En aquell temps, […] les dues germanes enviaren a
dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt.»
Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és
mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en
serà glorificat.» Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia,
es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea.»
[…] Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer
era al sepulcre. […] Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta
digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el
meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé
que Déu us concedirà tot el que li demaneu.» Jesús
li diu: «El teu germà ressuscitarà.» Marta li respon: «Ja
sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer
dia.» Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. Els
qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui
viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?» Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.» […] Jesús
[…] es commogué profundament i es contorbà. Llavors
preguntà: «On l’heu posat?» Li diuen: «Veniu a veureho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus
deien: «Mireu com l’estimava.» Altres deien: «Aquest
home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que
Llàtzer no morís?» Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa.» Marta, la germana del
difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre
dies que és mort.» Li respon Jesús: «No t’he dit que si
creus veuràs la glòria de Déu?» Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare,
us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent
que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat.»
Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora.» I el mort
sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes
d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els
diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.» Molts dels jueus
que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer
Jesús, cregueren en ell.

Diumenge IV de Quaresma (A)

◗ Lectura del primer llibre de Samuel
(1Sa 16,1b.6-7.10-13a)
En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn
i ves-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els
seus fills veig el qui jo vull per rei.» Quan arribà, va veure Eliab
i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit.» Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni
en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home
veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior,
però Déu veu el fons del cor.» Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.» I Samuel afegí: «No queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més petit:
és a pasturar el ramat.» Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo.
No ens posarem a taula que no sigui aquí.» Jesè el feu anar a
buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig
de veure. El Senyor digué a Samuel: «Ungeix-lo, que és ell.»
Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus
germans, i des d’aquell dia l’Esperit del Senyor s’apoderà de
David.
◗ Salm responsorial (22)
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
El Senyor és el meu pastor, no em manca res, / em fa descansar en prats deliciosos; / em mena al repòs vora l’aigua, / i allí
em retorna; / em guia per camins segurs, / per l’amor del seu
nom. R.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos / no tinc por de res, /
perquè us tinc vora meu; / la vostra vara de pastor, / m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix, / i els enemics ho veuen; /
m’heu ungit el cap amb perfums, / ompliu a vessar la meva
copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor / m’acompanyen tota la vida, / i viuré anys i més anys / a la casa del Senyor. R.
◗ Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
(Ef 5,8-14)
Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que
esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum.
Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de
justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden
al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses que ells
cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que
fan en secret ens avergonyiria fins de dir-ho. Però tot allò que la
llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són
clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu
que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà.»
◗ Lectura de l’Evangeli segons sant Joan (Jn 9,1-41)
(Versió abreujada)
En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement,
[…] escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang,
l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Ves a rentar-te a
la piscina de Siloè.» Aquest nom significa «enviat». Ell hi anà,
s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien
vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?» Uns responien: «Sí, que és ell.» Altres deien:
«No és pas ell; és un que s’hi assembla.» Ell digué: «Sí, que
el soc.» […] Dugueren als fariseus l’home que abans era cec.
El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era
dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com
havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre
els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien:
«Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser
de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell
t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és
un profeta.» […] Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat
i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga.
Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i,
quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li
diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi
crec, Senyor.» I l’adorà. […]

Diumenge VI de durant l’any (A)

Lectura del llibre de Jesús Fill de Sira
(Sir 15,15-20)
Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui
has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant
foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà.
La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt
poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que
ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No
mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a
pecar.

Salm responsorial (118)
R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.
Feliços els homes de conducta irreprensible, / que
segueixen la llei del Senyor. / Feliços els homes
que guarden el seu pacte / i busquen el Senyor amb
tot el cor. R.
Heu donat els vostres preceptes / perquè siguin observats fidelment. / Tant de bo que els meus camins
no es desviïn / de guardar els vostres decrets. R.
Feu aquesta gràcia al vostre servent: / que visqui
pensant en la paraula que heu donat. / Obriu-me
els ulls i podré contemplar / les meravelles de la
vostra llei. R.
Mostreu-me el camí dels vostres decrets, / que el
vull seguir fins al final. / Feu-me entendre la vostra
llei, / que la vull guardar amb tot el cor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 2,6-10)
Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que
els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no
és del món present ni dels dirigents, que estan a
punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en
el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara,
però que abans de tots els temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè,
si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a
la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no
ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que
Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 5,17-37) (Versió abreujada)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Jo us dic que si no sou més justos del que ho són
els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas
al Regne del cel. Ja sabeu que als antics els van
manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi
amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. Ja
sabeu que està manat: “No cometis adulteri.”
Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb
mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri.
També sabeu que als antics els van manar: “No
trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot
allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et
dic: No juris mai: Digueu senzillament sí quan és
sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del
Maligne.»

Diumenge II de Quaresma (A)

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 12,1-4a)
En aquells dies, el Senyor digué a Abram: «Veste’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu
pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré
en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu
nom, que servirà per beneir. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin, els maleiré.
Totes les famílies del país es valdran de tu per
beneir-se.» Abram se n’anà tal com el Senyor li
havia dit.

Salm responsorial (32)
R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.
La paraula del Senyor és sincera, / es manté fidel en tot el que fa; / estima el dret i la justícia, /
la terra és plena del seu amor. R.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, /
els qui esperen en l’amor que els té; / ell els
allibera de la mort, / i els retorna en temps de
fam. R.
Tenim posada l’esperança en el Senyor, / auxili nostre i escut que ens protegeix. / Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; / aquesta
és l’esperança que posem en vós. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau
a Timoteu (2Tm 1,8b-10)
Estimat: Tot el que has de sofrir juntament amb
l’obra de l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dona. Ell ens ha salvat i ens ha
cridat a una vocació santa, no perquè les nostres
obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia
decisió, per la gràcia que ens havia concedit per
Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat
revelada amb l’aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que
tenia i, amb la bona nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 17,1-9)
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume
i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una
muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La
seva cara es tornà resplendent com el sol, i els
seus vestits, blancs com la llum. També se’ls
aparegueren Moisès i Elies, que conversaven
amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra
per a Elies.» Encara no havia acabat de dir això
quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu
estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.»
En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells
alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió
fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat
d’entre els morts.

Diumenge I de Quaresma (A) COMENTARI

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 2,7-9;3,1-7)
El Senyor-Déu modelà l’home amb pols de la terra,
li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es
convertí en un ésser animat. Llavors el Senyor-Déu
plantà un jardí a Edèn, a la regió d’orient, i va posarhi l’home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer
néixer de la terra fèrtil totes les varietats d’arbres
que fan goig de veure i donen fruits gustosos. Al mig
del jardí hi havia l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal. La serp era el més astut de
tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué,
doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu
dels fruits de cap arbre del jardí?» La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del
jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig, Déu
ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.» La serp digué a la dona: «No moriríeu pas!
Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen
els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu
el bé i el mal.» La dona, veient que el fruit de l’arbre
era bo per a menjar, que donava gust de veure i que
era temptador això d’adquirir coneixement, en collí i
en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se’ls obriren a tots dos els ulls. Llavors
s’adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera
per fer-se’n faldars.

Salm responsorial (50)
R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.
◗ Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Roma (Rm 5,12-19) (Versió abreujada)
Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al
món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar.
Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d’ell, amb molt més motiu els
qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do
generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies
a un de sol, que és Jesucrist. Per tant, així com per
haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els
homes són absolts i obtenen la vida; així com, per
haver desobeït aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 4,1-11)
En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues
que aquestes pedres es tornin pans.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de
pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”».
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa
dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu,
tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als
seus àngels que et duguin a les palmes de les mans,
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”».
Jesús li contestà: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”». Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els
reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho
donaré si et prosternes i m’adores.» Llavors li diu Jesús: «Ves-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”». Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels
per proveir-lo.

Diumenge VII de durant l’any (A)

Lectura del llibre del Levític (Lv 19,1-2.17-18)
El Senyor digué a Moisès: «Digues a tota la comunitat
dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant. No tinguis malícia als teus germans
dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis
rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres
com a tu mateix. Jo soc el Senyor.»

Salm responsorial (102)
R. El Senyor és compassiu i benigne.
Beneeix el Senyor, ànima meva, / del fons del cor beneeix el seu sant nom. / Beneeix el Senyor, ànima meva, / no t’oblidis dels seus favors. R.
Ell et perdona les culpes / i et guareix de tota malaltia; / rescata de la mort la teva vida / i et sacia d’amor entranyable. R.
El Senyor és compassiu i benigne, / lent per al càstig, ric en l’amor. / No ens castiga els pecats com
mereixíem, / no ens paga com deuria les nostres culpes. R.
Llença les nostres culpes lluny de nosaltres / com
l’Orient és lluny de l’Occident. / Com un pare s’apiada
dels fills, / el Senyor s’apiada dels fidels. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 3,16-23)
Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que
l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana
el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè
el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s’enganyi ell mateix. Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món
present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància. L’Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys.» I també: «El
Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no
s’aguanten més que el fum.» Per tant, que ningú no es
gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau,
Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el
futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist
és de Déu.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 5,38-48)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja
sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per
dent.” Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui
us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li
també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedarse el teu vestit, dona-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí,
porta-li mitja hora. Dona a tothom qui et demani, no
et desentenguis del qui et vol manllevar. Ja sabeu
que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics.
Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per
aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre
Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa
ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu?
Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans,
no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho
és el vostre Pare celestial.»

Diumenge VI de durant l’any (A)

Lectura del llibre de Jesús Fill de Sira (Sir 15,15-20) Si tu vols, guardaràs els manaments; ets tu qui has de decidir si et mantindràs fidel. Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vulguis. L’home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà. La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu. Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú. No mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

Salm responsorial (118) R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor. Feliços els homes de conducta irreprensible, / que segueixen la llei del Senyor. / Feliços els homes que guarden el seu pacte / i busquen el Senyor amb tot el cor. R. Heu donat els vostres preceptes / perquè siguin observats fidelment. / Tant de bo que els meus camins no es desviïn / de guardar els vostres decrets. R. Feu aquesta gràcia al vostre servent: / que visqui pensant en la paraula que heu donat. / Obriu-me els ulls i podré contemplar / les meravelles de la vostra llei. R. Mostreu-me el camí dels vostres decrets, / que el vull seguir fins al final. / Feu-me entendre la vostra llei, / que la vull guardar amb tot el cor. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 2,6-10) Germans, als qui tenen una fe prou madura, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots els temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria. Cap dels dirigents del món present no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria. Però, tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen», però a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu (Mt 5,17-37) (Versió abreujada) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.

Diumenge V de durant l’any (A)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 58,7-10)
Diu el Senyor: «Comparteix el teu pa amb els
qui passen fam, acull a casa teva els pobres
vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no
els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides;
tindràs per avantguarda la teva bondat, i per
rereguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis
auxili, ell et dirà: “Aquí em tens.” Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales
amb el dit pronunciant un malefici, si dones el
teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam
dels indigents, s’omplirà de llum la teva foscor,
i el teu capvespre serà clar com el migdia.»

Salm responsorial (111)
R. L’home just és llum que apunta en la
fosca.
L’home just, compassiu i benigne, / és llum
que apunta en la fosca. / Sortós l’home que
presta de bon grat, / que disposa a consciència els seus afers. R.
El just no caurà mai, / i deixarà un record inesborrable. / Viu sense por de les males noves, /
se sent ferm confiant en el Senyor. R.
Té el cor incommovible, res no tem, / reparteix
el que té, ho dona als pobres, / la seva bondat
consta per sempre, / pot alçar el front amb dignitat. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 2,1-5)
Germans, quan vaig venir a vosaltres no us vaig
anunciar el misteri de Déu amb el prestigi de
l’eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres no
vaig voler saber res més que Jesucrist, i encara clavat a la creu. I em vaig presentar davant
vostre feble, esporuguit i tremolós. En tot allò
que us deia i us predicava no hi entraven paraules que s’imposessin per la seva saviesa,
sinó pel poder convincent de l’Esperit, perquè
la vostra fe no es fonamentés en la saviesa
dels homes, sinó en el poder de Déu.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 5,13-16)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No
serà bona per a res. La llençaran al carrer i que
la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del
món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot
amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no
el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i
fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha
de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran
el vostre Pare del cel.»

Diumenge IV de durant l’any (A)

Lectura de la profecia de Sofonies
(So 2,3;3,12-13)
Busqueu el Senyor, tots els humils del país que
compliu els seus preceptes; busqueu la bondat,
busqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor. Deixaré en el teu país
un poble humil i pobre. La resta d’Israel buscarà
refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies
ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora.
Podran pasturar i reposar sense que els inquieti
ningú.

Salm responsorial (145)
R. Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel
és per a ells.
El Senyor fa justícia als oprimits, / dona pa als qui
tenen fam. / El Senyor deslliura els presos. R.
El Senyor dona la vida als cecs, / el Senyor redreça
els vençuts. / El Senyor estima els justos; / el Senyor guarda els forasters. R.
El Senyor manté les viudes i els orfes, / i capgira els camins dels injustos. / El Senyor regna per sempre, / és el teu Déu, per tots els segles. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 1,26-31)
Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats:
als ulls dels homes, sou pocs els instruïts, sou pocs
els poderosos o de família noble. Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui
el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són
gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas;
per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit
els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriarse davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu,
teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet
d’ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra
santedat i la nostra redempció, perquè, tal com
diu l’Escriptura: «Si algú es gloria, s’haurà de gloriar
del Senyor.»

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 5,1-12a)
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li
acostaren.
Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és
per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el
dia que seran consolats. Feliços els humils: són
ells qui posseiran el país. Feliços els qui tenen
fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran
saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui
veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els
reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel
fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu
festa, perquè la vostra recompensa és gran en el
cel.»

Diumenge II de durant l’any (A)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 49,3.5-6)
El Senyor em digué:
«Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.»
El Senyor m’ha format des del si de la mare
perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel; m’he
sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu
ha estat la meva glòria; però ara ell em diu:
«És massa poc que siguis el meu servent per
restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles perquè la nova salvació arribi d’un cap a
l’altre de la terra.»

Salm responsorial (39)
R. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra
voluntat.
Tenia posada l’esperança en el Senyor, / i ell,
inclinant-se cap a mi, / ha inspirat als meus
llavis un càntic nou, / un himne de lloança al
nostre Déu. R.
Però vós no voleu oblacions ni sacrificis, / i
m’heu parlat a cau d’orella; / no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R.
Per això us dic: «Aquí em teniu: / com està escrit de mi en el llibre, / Déu meu, vull fer la vostra voluntat, / guardo la vostra llei al fons del
cor.» R.
Anuncio amb goig la salvació / davant el poble
en dia de gran festa. / No puc deixar d’anunciar-la, / ho sabeu prou, Senyor. R.

Lectura la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 1,1-3)
Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a
ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a serli consagrats, en unió amb tots els qui pertot
arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells. Us desitjo la gràcia i la pau
de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 1,29-34)
En aquell temps, Joan veié que Jesús venia
i digué:
«Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu
el pecat del món. És aquell de qui jo deia:
Després de mi ve un home que m’ha passat
davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.
Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar
amb aigua perquè ell es manifestés a Israel.»
Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit
baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: “Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa
és el qui bateja amb l’Esperit Sant.” Jo ho he
vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill
de Déu.»

Baptisme del Senyor (A)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 42,1-4.6-7)
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de
qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha
complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni
alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la
canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que
vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir,
sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins
que les illes esperin les seves decisions.
»Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc
per la mà, t’he configurat i et destino a ser aliança del
poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls
que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a
la fosca.»

Salm responsorial (28)
R. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do
de la pau.
Doneu al Senyor fills de Déu, / doneu al Senyor glòria i honor, / honoreu el Senyor, honoreu el seu nom, /
adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat. R.
La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües, /
ve el Senyor sobre les aigües torrencials. / La veu del
Senyor és potent, / la veu del Senyor és majestuosa. R.
El Déu majestuós fa esclatar la tempesta / i al seu
palau tot canta: Glòria! / El Senyor té el soli en les
aigües diluvials, / hi seu el Senyor, rei per sempre. R.

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 10,34-38)
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:
«Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor
d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el
bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la
nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.
»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament
per tot el país dels jueus, començant per Galilea,
després que Joan havia predicat a la gent que es
fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu
com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant
i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell.»

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 3,13-17)
En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan
no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Soc jo el
qui necessito que tu em bategis. Com és que tu vens
a mi?» Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot
el que és bo de fer.» Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel
s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest
és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.»

Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu (A)

Lectura del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: “Beneïu el poble
d’Israel amb aquestes paraules: ‘Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et
faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i
et doni la pau’.” Així interposaran el meu nom
a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré.»

Salm responsorial (66)
R. Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi, / que ens faci veure la claror de la seva
mirada. / La terra coneixerà els vostres designis, / i tots els pobles veuran la salvació. R.
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig. / Vós
regiu el món amb justícia, / regiu les nacions
amb rectitud / i guieu els pobles de la terra. R.
Que us lloïn les nacions, Déu nostre, / que us
lloïn tots els pobles alhora. / Que Déu ens
beneeixi, / i el venerin d’un cap a l’altre de la
terra. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 4,4-7)
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una
dona, nascut sota la Llei, per rescatar els
qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim
ja la condició de fills. I la prova que som fills
de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell
ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà,
Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill;
i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de
Déu.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)
En aquell temps, els pastors anaren a BetLèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen
a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria
conservava aquests records en el seu cor i
els meditava. Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els
ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era
el nom que havia indicat l’àngel abans que el
concebés la seva mare.

Nadal de nostre Senyor Jesucrist

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 52,7-10)
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que
anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu
és rei.» Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta
quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor
torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes
el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble,
ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de
la terra veuran la salvació del nostre Déu.

Salm responsorial (97)
R. D’un cap a l’altre de la terra tothom ha vist la salvació del nostre Déu.
Canteu al Senyor un càntic nou: / ha fet obres prodigioses, / la seva dreta i el seu braç sagrat / han sortit
victoriosos. R.
El Senyor ha revelat la seva ajuda / i els pobles contemplen la salvació. / L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment / a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra / la salvació del nostre Déu. / Aclameu el Senyor arreu de la terra, / esclateu en cants i en crits d’alegria. R.
Canteu al Senyor les vostres melodies, / canteu-les al
so de les cítares; / aclameu el rei, que és el Senyor, /
amb trompetes i tocs de corn. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 1,1-6)
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes;
però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha
parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el
món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb
el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que
posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu
ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es
prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 1,1-18) (Versió abreujada)
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era
amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu
al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del
que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia
en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La
Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Existia el qui és la Llum veritable, la que,
en venir al món, il·lumina tots els homes. Era present
al món, al món que li deu l’existència, però el món
no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no
l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui
creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de
Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni
per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre
nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva
glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

Diumenge IV d’Advent (A)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 7,10-14)
En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana
al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall
com vulguis, a les profunditats del país dels morts,
o tan amunt com vulguis, dalt al cel.» Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temptar el Senyor.» Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa
de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el
Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà
un fill i li posarà Emmanuel.»

Salm responsorial (23)
R. Ha d’entrar el Senyor, el rei de la glòria.
És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou, / el món
i tots els qui l’habiten. / Li ha posat els fonaments
dins els mars, / i les bases, a les fonts dels rius. R.
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? / Qui pot estar-se al recinte sagrat? / El qui té el cor sincer i les
mans sense culpa, / que no confia en els déus falsos. R.
Rebrà benediccions del Senyor, / rebrà els favors del
Déu que salva. / Aquests són els qui venen a buscar-vos, Senyor, / per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Roma (Rm 1,1-7)
Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes en les escriptures
santes. Aquesta bona nova es refereix al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà,
nasqué de David, però per l’esperit que santifica
va ser constituït Fill poderós de Déu des que va ressuscitar d’entre els morts. Per ell he rebut el do de
ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots
els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Entre
aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat.
Als cristians de Roma, estimats de Déu, cridats a
ser-li consagrats, us desitjo la gràcia i la pau de Déu,
Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 1,18-24)
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans
de viure junts es trobà que esperava un fill per obra
de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un
home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial.
Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un
àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David,
no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a
esposa. És cert que ella ha concebut per obra de
l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el
nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu
poble.»
Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un
fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-ambnosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com
a esposa.

Diumenge III d’Advent (A)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 35,1-6a.10)
La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria
l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com
l’iris, s’engalana i crida de goig. Li han estat donades
la glòria del Líban, les gales del Carmel i de Saron.
Són ells els qui veuran la glòria del Senyor, la majestat del nostre Déu. Enrobustiu les mans que es deixen caure, afermeu els genolls que no s’aguanten.
Digueu als cors alarmats: «Sigueu valents, no tingueu
por! Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia;
la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve a salvar.» Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com
un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig. Tornaran els qui el Senyor ha rescatat, entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus
caps. Hi haurà festes i alegria, i fugiran les penes i
els gemecs.

Salm responsorial (145)
R. Senyor, veniu a salvar-nos.
El Senyor fa justícia als oprimits, / dona pa als qui
tenen fam. / El Senyor deslliura els presos. R.
El Senyor dona la vista als cecs, / el Senyor redreça els vençuts. / El Senyor estima els justos; / el Senyor guarda els forasters. R.
El Senyor manté les viudes i els orfes, / i capgira els
camins dels injustos. / El Senyor regna per sempre, /
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

Lectura de la carta de sant Jaume
(Jm 5,7-10)
Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el pagès espera els fruits preciosos de la terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes l’hauran assaonada.
Igualment vosaltres tingueu paciència, refermeu els
vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop.
Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè
no hàgiu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a
les portes. Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els
profetes que van parlar en nom del Senyor.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 11,2-11)
En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir
dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles
per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem
d’esperar un altre?» Jesús els va respondre: «Aneu
a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir:
els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos
queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.» Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent
de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a
veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten
vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs,
què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben
dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè
et prepari el camí.” Us ho dic amb tota veritat: Entre
tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha
hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix
el més petit al Regne del cel és més gran que ell.»

Diumenge II d’Advent (A)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 11,1-10)
Aquell dia, la soca de Jesè tallada traurà un rebrot, naixerà un plançó de les seves arrels. L’Esperit del Senyor hi
reposarà: esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de
consell i de valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor, i tindrà les delícies a reverenciar el
Senyor. No judicarà per les aparences ni decidirà pel que
senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb
raó a favor dels pobres del país. Un reny de la seva boca
abatrà el violent, una alenada dels seus llavis matarà l’injust. S’armarà de justícia la cintura, se cenyirà de lleialtat. El llop conviurà amb l’anyell, la pantera jaurà amb el
cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit
els guiarà; es faran amigues l’óssa i la vaca, les seves
cries jauran plegades i el lleó menjarà farratge com els
bous; les criatures jugaran sobre el cau de l’escurçó,
els nens ficaran la mà dins l’amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la meva muntanya
sagrada, perquè el coneixement del Senyor haurà omplert el país com l’aigua que cobreix la conca del mar.
Aquell dia, els estrangers vindran a consultar el rebrot
de Jesè que s’alçarà dret com a bandera dels pobles,
i el lloc on residirà serà ple de glòria.

Salm responsorial (71)
R. Que el benestar floreixi als seus dies, i mesos i anys
abundi la pau.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Roma (Rm 15,4-9)
Germans, tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que
elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança.
Que Déu, que us encoratja i us conforta, us concedeixi també d’estar d’acord en Jesucrist, perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor. Per això accepteu-vos els uns als
altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a
Déu. Vull dir que Crist es posà al servei del poble jueu
per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir
les promeses fetes als patriarques, però si els altres
pobles glorifiquen Déu, és per pura bondat. Ho diu l’Escriptura: «Us lloaré entre les nacions, cantaré al vostre
nom.»

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 3,1-12)
Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava
així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del
cel és a prop.» És d’ell, que deia el profeta Isaïes: «Una
veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneuli el camí”.» Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de
tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Cria d’escurçons,
qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia
que s’acosta? Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel
dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dona bons
fruits és tallat i llençat al foc. Jo us batejo només amb
aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi
és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne
ni d’aguantar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit
Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga.»

Diumenge I d’Advent (A)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 2,1-5)
Paraules revelades a Isaïes, fill d’Amós, sobre Judà
i Jerusalem. Als darrers temps s’alçarà ferma la
muntanya del temple del Senyor al cim de les muntanyes i per damunt dels turons. Totes les nacions hi
afluiran, hi aniran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de
Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim
les seves rutes; perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, l’oracle del Senyor.» Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de
les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la
guerra. Casa de Jacob, veniu, caminem a la llum del
Senyor.

Salm responsorial (121)
R. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa
del Senyor.»
Quina alegria quan em van dir: / «Anem a la casa del
Senyor.» / Ja han arribat els nostres peus / al teu
llindar, Jerusalem. R.
És allà que pugen les tribus, / les tribus del Senyor. /
A complir l’aliança d’Israel, / a lloar el nom del Senyor. / Allí hi ha els tribunals de justícia, / els tribunals del palau de David. R.
Augureu la pau a Jerusalem: / Que visquin segurs
els qui t’estimen, / que sigui inviolable la pau dels
teus murs, / la quietud dels teus merlets. R.
Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir: /
«Que hi hagi pau dintre teu.» / Per la casa del Senyor,
el nostre Déu, / et desitjo la felicitat. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Roma (Rm 13,11-14a)
Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos. Avui
tenim la salvació més a prop nostre que quan vam
abraçar la fe. S’acaba la nit i el dia s’acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l’armadura del combat a plena llum. Comportem-nos dignament com a ple dia. Fora l’abús
de menjar i beure, fora els plaers i les impureses,
fora les renyines i les enveges. Que el vostre vestit
sigui Jesucrist, el Senyor.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 24,37-44)
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:
«Quan vindrà el Fill de l’home passarà com en temps
de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l’arca. No s’havien adonat de res quan
els sorprengué el diluvi i se’ls endugué tots. Igual
passarà en l’adveniment del Fill de l’home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser
l’un fora pres i l’altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l’una fora presa i l’altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin
dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si
el cap de casa hagués previst l’hora de la nit que el
lladre vindria, no s’hauria adormit ni hauria permès
que li entressin a casa. Estigueu a punt també
vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys
pensada.»

Jesucrist, Rei de tot el món (C)

Lectura del segon llibre de Samuel
(2Sa 5,1-3)
En aquells dies, les tribus d’Israel anaren a trobar
David a Hebron i li digueren: «Som família teva, som
os del teu os i carn de la teva carn. Ja abans, mentre
Saül era el nostre rei, tu conduïes les tropes d’Israel
quan anaven a la guerra i quan en tornaven, i el Senyor et digué: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble,
seràs el seu sobirà”.» Així, quan els ancians d’Israel
anaren a trobar el rei a Hebron, el rei David va fer
amb ells un pacte davant el Senyor i l’ungiren rei
d’Israel.

Salm responsorial (121)
R. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa
del Senyor.»
Quina alegria quan em van dir: / «Anem a la casa del
Senyor.» / Ja han arribat els nostres peus / al teu llindar, Jerusalem. R.
És allà que pugen les tribus, / les tribus del Senyor. /
A complir l’aliança d’Israel, / a lloar el nom del Senyor. / Allí hi ha els tribunals de justícia. / Els tribunals del palau de David. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Colosses (Col 1,12-20)
Germans, doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el
regne de la llum. Ell ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al regne del seu Fill estimat,
en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres
pecats. Ell és imatge del Déu invisible, engendrat
abans de tota la creació, ja que Déu ha creat totes
les coses per ell, tant les del cel com les de la terra,
tant les visibles com les invisibles, trons, sobirans,
governs i potestats. Déu ha creat tot l’univers per
ell i l’ha destinat a ell. Ell existeix abans que tot, i tot
es manté unit gràcies a ell. Ell és també el cap del
cos, que és l’Església. Ell n’és l’origen, és la primícia dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha
de ser en tot el primer. Déu volgué que residís en ell
la plenitud de tot el que existeix; per ell Déu volgué
reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que
hi ha tant a la terra com al cel, per la sang de la creu
de Jesucrist.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 23,35-43)
En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús
clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres,
que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit.» Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li
vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu
mateix.» Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei
dels jueus.» Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t
a tu mateix i a nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo, li
respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena,
tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho
mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens
correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet
res de mal.» I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi,
quan arribeu al vostre Regne.» Jesús li respongué:
«T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís.»

Diumenge XXXIII de durant l’any (C)

Lectura de la profecia de Malaquies
(Ml 3,19-20a)
Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els
orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i
aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l’arrel ni la tija, diu el Senyor de l’univers. Però
per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà
el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.

Salm responsorial (97)
R. Ve el Senyor a judicar amb raó tots els pobles.

Lectura de la segona carta de sant Pau
als cristians de Tessalònica (2Te 3,7-12)
Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitarnos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a
ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem,
sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per
no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l’imitéssiu. Recordeu que quan érem entre
vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi.» Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els
demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 21,5-19)
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent
notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes
que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu,
vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra.» Llavors li preguntaren: «Mestre,
quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està
a punt de succeir?» Jesús respongué: «Estigueu
alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts
que s’apropiaran el meu nom. Diran: “Soc jo”, i
també: “Ja arriba el moment.” Deixeu-los estar; no
hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres
i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida.» Després els
deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans
terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran
fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals
d’amenaça. Però abans de tot això se us enduran
detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar
el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni.
Feu el propòsit des d’ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una
saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç
de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot
pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel
fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un
dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida.»

Diumenge XXX de durant l’any (C)

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
(Sir 35,12-14.16-18)
El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres; escolta la pregària dels oprimits,
no es fa sord al clam dels orfes ni al plany insistent
de les viudes. El Senyor rep benèvolament els qui
l’honoren, el clam d’aquests homes arriba al cel, el
crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels
núvols, i ells no es consolen fins que arriba a terme,
no desisteixen mentre l’Altíssim no intervingui per
fer justícia a favor dels innocents. El Senyor no s’entretindrà, no tardarà a sortir a favor d’ells.

Salm responsorial (33)
R. Quan els pobres invoquen el Senyor, ell els escolta.
Beneiré el Senyor en tot moment, / tindré sempre
als llavis la seva lloança. / La meva ànima es gloria
en el Senyor; / se n’alegraran els humils quan ho sentin. R.
Els ulls del Senyor vetllen pels justos, / escolta quan
criden auxili. / Així que criden, el Senyor els escolta /
i els treu de tots els perills. R.
El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, / salva
els homes que se senten desfets. / El Senyor rescata de la mort els seus servents, / i no acusarà els qui
es refugien en ell. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau
a Timoteu (2Tm 4,6-8.16-18)
Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta
com una libació vessada sobre l’altar. Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port.
Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada
la corona que m’he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a
mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació.
Durant la meva primera defensa davant el tribunal
no es presentà ningú a fer-me costat; tothom m’abandonà. Que Déu els ho perdoni. Però el Senyor
m’assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l’evangeli, i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de la gola del
lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen
perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial.
A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles.
Amén.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 18,9-14)
En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a
uns que es refiaven que eren justos i tenien per no
res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple
a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos.
El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu
meu, us dono gràcies perquè no soc com els altres
homes: lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc
com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos dies
cada setmana i us dono la desena part de tots els
meus ingressos.” Però el cobrador d’impostos, que
s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els
ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: “Déu
meu, sigueu-me propici, que soc un pecador.” Us
asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i
l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»

Diumenge XXVIII de durant l’any (C)

Lectura del segon llibre dels Reis
(2Re 5,14-17)
En aquells dies, Naaman de Síria baixà al Jordà i
s’hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l’home
de Déu. La pell se li tornà com la d’una criatura i quedà pur de lepra. Llavors se’n tornà amb tot el seu
seguici cap a l’home de Déu, entrà a casa d’ell i,
dret al seu davant, li digué: «Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la
terra. Per favor, accepta un present del teu servidor.»
Eliseu li digué: «No acceptaré res. T’ho juro per la
vida del Senyor, davant del qual estic sempre, a
punt per servir-lo.» Naaman insistia que admetés el
present, però Eliseu s’hi negà. Llavors Naaman digué:
«¿Permets que el teu servidor carregui dues mules
de terra d’aquest país? És que d’ara endavant el
teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra
víctima a altres déus, sinó només al Senyor.»

Salm responsorial (97)
R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles
contemplen la salvació.
Canteu al Senyor un càntic nou: / ha fet obres prodigioses, / la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit
victoriosos. R.
El Senyor ha revelat la seva ajuda, / i els pobles
contemplen la salvació. / L’ha mogut l’amor que
ell guarda fidelment / a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra / la salvació del nostre Déu. / Aclameu el Senyor arreu de la
terra, / esclateu en cants i en crits d’alegria. R.
◗ Lectura de la segona carta de sant Pau
a Timoteu (2Tm 2,8-13)
Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David,
ha ressuscitat d’entre els morts. Aquesta és la bona nova que jo predico, i per això he de sofrir fins trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però
les presons no poden encadenar la paraula de Déu.
Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells
també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna
que Déu ens dona en Jesucrist. Això que diem és
ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell;
si som constants en les proves, també regnarem
amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però,
com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel
si nosaltres no li som fidels.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 17,11-19)
Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre
Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros
lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!» En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots.»
Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un
d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als
peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava
gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu
els qui han estat purificats? On són els altres nou?
Només aquest estranger ha tornat per donar glòria
a Déu?» Llavors li digué: «Aixeca’t i ves-te’n. La teva
fe t’ha salvat.»

Diumenge XXVII de durant l’any (C)

Lectura de la profecia d’Habacuc
(Ha 1,2-3;2,2-4)
Fins quan, Senyor, demanaré auxili i no m’escoltareu,
cridaré: «Violència», i no em salvareu? Per què deixeu
que vegi aquestes calamitats i contempli tantes penes? Tinc davant els ulls devastacions i violències;
hi ha baralles i s’aixequen discòrdies. El Senyor em
respongué: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d’argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu
terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur
que vindrà, no serà ajornada. L’home d’esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha
cregut.»

Salm responsorial (94)
R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors.»
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, / aclamem la Roca que ens salva; / presentem-nos davant
seu a lloar-lo, / aclamem-lo amb els nostres cants. R.
Veniu, prostrem-nos i adorem-lo, / agenollem-nos
davant el Senyor, que ens ha creat, / ell és el nostre
Déu, / i nosaltres som el poble que ell pastura, / el ramat que ell mateix guia. R.
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: / «No
enduriu els cors com a Meribà, / com el dia de
Massà, en el desert, quan van posar-me a prova
els vostres pares, / i em temptaren, tot i haver
vist les meves obres». R.

Lectura de la segona carta de sant Pau
a Timoteu (2Tm 1,6-8.13-14)
Estimat, et recomano que procuris revifar la flama del
do de Déu que portes en virtut de la imposició de les
meves mans. L’Esperit que Déu ens ha donat no és
de covardia, sinó de fermesa, d’amor i de seny. Per
tant, no t’avergonyeixis ni del testimoni que donà
el nostre Senyor ni de mi, que estic empresonat per
ell; tot el que has de sofrir juntament amb l’obra de
l’evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens
dona. Tingues com a norma la doctrina sana que
has escoltat dels meus llavis, i viu en la fe i en l’amor
de Jesucrist. El tresor que t’ha estat confiat és valuós. Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant que viu
en nosaltres.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 17,5-10)
En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe.» El Senyor els contestà: «Només
que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel
i planta’t al mar”, us obeiria. Suposem que algú de
vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat.
Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre
mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després?
I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho
agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert
tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents
sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir
el nostre deure”».

Diumenge XXVI de durant l’any (C)

Lectura de la profecia d’Amós (Am 6,1a.4-7)
Això diu el Senyor, Déu de l’univers: «Ai dels qui viuen
tranquils a Sió, dels qui es creuen segurs al turó de
Samaria! S’estiren en llits de marfil, s’aclofen en els
seus sofàs, mengen els anyells més tendres i els vedells engreixats als estables, improvisen al so de l’arpa, creen com David les seves melodies, beuen el
vi en grans copes, i s’ungeixen amb els perfums
més fins, però no els fa cap pena el desastre de les
tribus de Josep. Per això ara seran els primers en
les files dels deportats; així s’acabarà l’orgia dels vividors.»

Salm responsorial (145)
R. Lloa el Senyor, ànima meva.

Lectura de la primera carta de sant Pau
a Timoteu (1Tm 6,11-16)
Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia,
la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna.
És per a obtenir-la que vas ser cridat i vas confessar
noblement la fe en presència de molts testimonis. Davant Déu, font de tota vida, i davant Jesucrist, que sota Ponç Pilat donà testimoni amb la seva noble confessió, et recomano que guardis irreprensible i sense
falta el manament rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor. Quan serà l’hora, farà aparèixer la seva manifestació aquell qui és de debò feliç i l’únic Sobirà, el Reis dels reis i el Senyor dels senyors,
l’únic que té com a pròpia la immortalitat i habita en una
llum inaccessible: Cap home no l’ha vist mai, ni és capaç de veure’l. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 16,19-31)
En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia
un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim,
i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre
que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal
amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam
amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i
tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham.
El ric també morí i el van sepultar. Arribat al país dels
morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls,
veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà
i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia
Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em
refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.” Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a
Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi
ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on soc jo cap on sou vosaltres, no podria,
ni tampoc del vostre lloc al nostre.” El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc
encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments.”
Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.” El ric contestà: “No, pare meu
Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobarlos algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran.” Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels
profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts
no es deixarien convèncer”.»

Diumenge XXV de durant l’any (C)

Lectura de la profecia d’Amós (Am 8,4-7)
Escolteu això, vosaltres que us abraoneu sobre els
pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres
que dieu: «Quan haurà passat la festa de la lluna nova
per poder vendre queviures! Quan haurà passat el dissabte per poder obrir els graners! Vendrem el gra amb
mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda
amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir
un esclau, comprarem amb diners gent necessitada,
amb un parell de sandàlies comprarem un pobre.» El
Senyor ho jura per la glòria de Jacob: «No oblidaré mai
tot això que fan.»

Salm responsorial (112)
R. Lloeu el Senyor, que treu el pobre de la cendra.

Lectura de la primera carta de sant Pau
a Timoteu (1Tm 2,1-8)
Primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes,
pels reis i per tots els qui tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada
a la pietat i a l’honestedat. Pregar així és bo i agradable a Déu, el nostre salvador, que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat. Hi
ha un sol Déu. El mitjancer entre Déu i els homes és
també un de sol, l’home Jesucrist, que es donà ell mateix per rescatar tots els homes. El testimoniatge sobre tot això ha estat fet públic al temps apropiat, i jo
n’he estat fet herald i apòstol, mestre per instruir en la
fe i en la veritat els qui no són jueus. Això que dic és veritat, no menteixo. Desitjo que els homes preguin pertot arreu, i que puguin alçar les mans netes, evitant les
baralles i les discussions.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 16,1-13)
En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: «A
un home ric li van denunciar que el seu administrador
malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què
és això que sento dir de tu? Dona’m comptes de la teva administració: d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.” L’administrador va pensar: “Què
podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar
em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em
vulgui a casa seva quan perdré l’administració.” I cridà
un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà:
“Cent bidons d’oli.” Li digué: “Aquí tens el teu rebut.
Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta.” A un
altre li digué: “I tu, quant deus?” Li contestà: “Cent sacs
de blat.” Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que
digui vuitanta”. I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: «Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els
homes del món són més prudents que els fills de la
llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us
rebi eternament a casa seva. L’home que és fidel en
els béns que valen poc també ho serà en els de més
valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també
ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui
us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels
en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les
que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos
amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de
l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu
i de les riqueses.»

Diumenge XXIV de durant l’any (C)

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 32,7-11.13-14)
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Ves, baixa a
la plana: s’ha pervertit el teu poble, que tu havies fet pujar de la terra d’Egipte. De seguida s’han desviat del camí que jo els havia prescrit. S’han fet un vedell de fosa
i l’han adorat, li han sacrificat víctimes i diuen: “Poble
d’Israel, aquí tens els teus déus, els qui t’han fet sortir
d’Egipte”.» Per això el Senyor digué a Moisès: «Veig que
aquest poble és rebel al jou. Deixa’m que s’inflami la meva indignació i no en deixaré rastre. Després et convertiré en un gran poble.» Però Moisès apaivagava el Senyor, el seu Déu, i li deia: «Senyor, per què s’encén el vostre enuig contra el vostre poble, que havíeu fet sortir
de la terra d’Egipte amb gran poder i amb mà forta?
Recordeu-vos d’Abraham, d’Isaac i d’Israel, els vostres
servents; recordeu que els vau jurar per vós mateix i els
vau dir: “Faré que la vostra descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel, i tot aquest país que
jo us havia dit el donaré als vostres descendents i el
posseiran per sempre”.» Llavors el Senyor es desdigué
del mal que havia amenaçat de fer al seu poble.

Salm responsorial (50)
R. Aniré a trobar el meu pare i li diré:
Pare he pecat.

Lectura de la primera carta de sant Pau
a Timoteu (1Tm 1,12-17)
Estic agraït a Jesucrist, el nostre Senyor. És ell qui m’ha
donat forces. Li agraeixo que m’hagi considerat prou fidel per a confiar-me un servei a mi, que primer blasfemava contra ell i el perseguia i l’injuriava. Però Déu s’apiadà de mi, perquè quan encara no tenia fe no sabia
què feia. La gràcia del nostre Senyor ha estat pròdiga
amb mi, juntament amb la fe i l’amor en Jesucrist.
Això que ara et diré és cert, i del tot digne de crèdit:
que Jesucrist vingué al món a salvar els pecadors,
i entre els pecadors jo soc el primer. Però Déu se n’apiadà perquè Jesucrist pogués demostrar primerament
en mi tota la grandesa de la seva paciència, fent de mi
un exemple dels qui es convertiran a la fe i tindran així
la vida eterna. Al rei de tot el món, Déu únic, immortal, invisible, honor i glòria pels segles dels segles.
Amén.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 15,1-32) (Versió abreujada)
En aquell temps, veient que tots els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven
entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.» Jesús els proposà aquesta paràbola: «¿Qui de vosaltres, si tenia cent ovelles i en perdia una, no
deixaria en el desert les noranta-nou i aniria a buscar
la perduda fins que la trobés? I quan l’hagués trobada,
¿oi que se la posaria tot content a les espatlles i, arribant a casa, convidaria els amics i els veïns dient-los:
“Veniu a celebrar-ho: he trobat l’ovella que havia perdut”? Us asseguro que al cel hi haurà també més alegria per un sol pecador convertit que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se. I si una
dona tenia deu monedes de plata i en perdia una, ¿no
encendria el llum i escombraria la casa i la buscaria
amb tot l’interès fins que la trobés? I quan l’hagués trobada, oi que convidaria les amigues i les veïnes dientlos: “Veniu a celebrar-ho: he trobat la moneda que havia perdut”? Us asseguro que hi ha una alegria semblant
entre els àngels de Déu per un sol pecador convertit.

Diumenge XXIII de durant l’any (C)

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 9,13-18)
Quin home pot conèixer què desitja Déu? Qui pot descobrir la voluntat del Senyor? Perquè els raonaments dels
mortals són insegurs, són incertes les nostres previsions:
el cos que es descompon afeixuga l’ànima, aquesta cabana de terra és una càrrega per a l’esperit, capaç de meditar. Si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra,
si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans,
qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del
cel? Qui hauria conegut mai què desitjàveu, si vós mateix
no haguéssiu donat la saviesa, si no haguéssiu enviat de
les altures el vostre Esperit Sant? Així s’han redreçat els
camins dels habitants de la terra, els homes han après a
conèixer què és del vostre grat, i la saviesa els salva.

Salm responsorial (89)
R. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre la
nostra muralla.
Vós feu tornar els homes a la pols / dient-los: «Torneu-vosen, fills d’Adam.» / Mil anys als vostres ulls / són com un
dia que ja ha passat, / com el relleu d’una guàrdia de
nit. R.
Quan preneu els homes, / són com un somni en fer-se
dia, / són com l’herba que s’espiga: / ha tret florida al matí, / al vespre es marceix i s’asseca. R.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies / per adquirir
la saviesa del cor. / Calmeu-vos, Senyor, què espereu? /
Sigueu pacient amb els vostres servents. R.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos / i ho celebrarem amb goig tota la vida. / Que l’amabilitat del Senyor / reposi damunt els seus servents. / Doneu encert
a l’obra de les nostres mans. R.

Lectura de la carta de sant Pau a Filèmon
(Flm 9b-10.12-17)
Estimat: Jo, Pau, ambaixador de Crist i pres per causa
d’ell, recorro a tu intercedint a favor del meu fill Onèsim,
jo que l’he engendrat en la fe estant a la presó. Ara te’l
retorno com si t’enviés el fruit de les meves entranyes.
Jo hauria volgut retenir-lo al meu costat perquè em servís en lloc teu mentre seré a la presó per causa de l’evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no m’hauria agradat obligar-te a fer un favor com
aquest, si tu no el feies de bon grat. Qui sap si, providencialment, Onèsim se separà un moment de tu perquè ara
el recobris per sempre, i no com esclau, sinó molt més
que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per
a mi, però més encara ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor. Per tant, si em comptes entre
els qui tenim part en uns mateixos béns, rep-lo com em
rebries a mi mateix.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 14,25-33)
En aquell temps, Jesús anava amb molta gent. Ell es
girà i els digué: «Si algú vol venir amb mi i no m’estima
més que el pare i la mare, que l’esposa i els fills, que els
germans i les germanes, i fins i tot que la pròpia vida, no
pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu per venir
amb mi, no pot ser deixeble meu. Suposem que algú
de vosaltres vol construir una torre. ¿No us asseureu
primer a calcular-ne les despeses per veure si teniu recursos per acabar-la? Perquè, si després de posar els
fonaments, no podíeu acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se’n i dirien: “Aquest home
havia començat a construir, però no pot acabar.” Si un
rei vol anar a combatre amb un altre, ¿no s’asseurà primer a deliberar si amb deu mil homes podrà fer front al
qui ve contra ell amb vint mil? I si veia que no pot, quan
l’altre encara és lluny li enviarà delegats a negociar la pau.
Així també ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu
si no renuncia a tot el que té.»

Diumenge XVIII de durant l’any (C)

Lectura del llibre de l’Eclesiastès (Ecl 1,2;2,21-23)
Vanitat i més vanitat, deia el Portaveu-del-poble, vanitat i més vanitat, tot és en va. Després que un home
s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res. També això és en va, i és una gran dissort.
Perquè, de fet, què en treu l’home de tot esforç i de tot
el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies
en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el
seu cor no descansa. També això és en va.

Salm responsorial (89)
R. Al llarg de tots els segles, Senyor, heu estat sempre
la nostra muralla.
Vós feu tornar els homes a la pols / dient-los: «Torneuvos-en, fills d’Adam». / Mil anys als vostres ulls / són
com un dia que ja ha passat, / com el relleu d’una guàrdia de nit. R.
Quan preneu els homes, / són com un somni en fer-se
de dia, / són com l’herba que s’espiga: / ha tret florida
al matí, / al vespre es marceix i s’asseca. R.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies / per adquirir
la saviesa del cor. / Calmeu-vos, Senyor, què espereu? /
Sigueu pacient amb els vostres servents. R.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos / i ho celebrarem amb goig tota la vida. / Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu, / reposi damunt els seus servents. /
Doneu encert a l’obra de les nostres mans. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Colosses (Col 3,1-5.9-11)
Germans, ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist,
cerqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist, assegut a
la dreta de Déu; estimeu allò que és de dalt, no allò que
és de la terra. Vosaltres vau morir, i la vostra vida està
amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres
apareixereu amb ell plens de glòria.
Per tant, feu morir allò que us lliga a la terra: fornicació, impuresa, passions, mals desigs i l’amor al diner,
que és una idolatria; no us enganyeu els uns als altres,
vosaltres que us heu despullat de l’home antic i del seu
estil d’obrar, i us heu revestit del nou, que es renova
a imatge del seu Creador i avança cap al ple coneixement. Aquí ja no compta ser grec o jueu, circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure, sinó que Crist
ho és tot, i és de tots.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 12,13-21)
En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre,
convenceu el meu germà que es parteixi amb mi l’herència.» Jesús li contestà: «Bon home, qui m’ha encomanat
a mi que fes de jutge o de mediador entre vosaltres?»
Llavors digué a tothom: «Vigileu! Guardeu-vos de tota
ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués
diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar
la vida.» I els ho explicà amb una paràbola: «Un home
ric va treure de les seves terres unes collites tan abundants que no tenia on guardar-les. Tot rumiant es va dir:
ja sé què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i les altres mercaderies meves i em diré a mi mateix: “Tens reserves per a molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te.”
Però Déu li digué: “Vas errat! Aquesta mateixa nit et reclamen el deute de la teva vida i tot això que volies guardar-te, de qui serà? Així passa amb tothom qui reuneix
tresors per a ell mateix i no es fa ric als ulls de Déu”.»

Diumenge XVII de durant l’any (C)

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 18,20-32)
En aquells dies, el Senyor digué: «Quin clam tan fort a Sodoma i a Gomorra! Que n’és de greu el seu pecat! Hi baixaré
a veure si tota la ciutat es comporta com ho denota aquest
clam que m’arriba. Si no és tota la ciutat, vull saber-ho.» Els
dos homes que acompanyaven el Senyor se n’anaren en
direcció a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant
el Senyor. Llavors Abraham s’acostà i digué: «De debò que
fareu desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem
que a la ciutat hi hagués cinquanta justos. Els faríeu desaparèixer? No perdonaríeu la població per amor dels cinquanta justos que hi hauria? Mai de la vida no podreu fer una
cosa així! Fer morir el just amb el culpable? Que el just i el
culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desentendre de fer justícia?» El
Senyor respongué: «Si trobava a la ciutat de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaré tota la població.»
Abraham insistí: «Encara goso parlar al Senyor, jo que soc
pols i cendra. Suposem que, per arribar als cinquanta justos
en faltessin cinc. Per aquests cinc que falten, destruiríeu
tota la ciutat?» Ell contestà: «No la destruiria si hi trobava
quaranta-cinc justos.» Abraham li tornà a parlar: «Suposem
que només n’hi hagués quaranta.» Li respongué: «No ho faria per consideració a aquests quaranta.» Abraham continuà:
«Que el meu Senyor no s’enfadi si insisteixo: Suposem que
només n’hi hagués trenta.» Ell respongué: «No ho faria per
consideració a aquests trenta.» Abraham insistí: «Encara
goso parlar al meu Senyor. Suposem que només n’hi hagués vint.» Ell contestà: «No la destruiria per consideració
a aquests vint.» Abraham insistí de nou: «Que el meu Senyor
no s’enfadi si insisteixo per darrera vegada: Suposem que
només n’hi hagués deu.» Ell respongué: «No la destruiria per
consideració a aquests deu.»

Salm responsorial (137)
R. Senyor, sempre que us invocava m’heu escoltat.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Colosses (Col 2,12-14)
Germans, pel baptisme fóreu sepultats amb Crist, i amb ell
també vau ressuscitar, perquè heu cregut en el poder de
Déu que el va ressuscitar d’entre els morts. Vosaltres
éreu morts per les vostres culpes i perquè vivíeu com incircumcisos, però Déu us donà la vida juntament amb el
Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes i de cancel·lar el compte desfavorable on constava el nostre deute amb les prescripcions de la Llei; Déu retirà aquest
document i el clavà a la creu.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 11,1-13)
Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un
dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles.» Jesús
els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat
el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada
dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres
mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no
permeteu que caiguem en la temptació.» Després els deia:
«Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu:
Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un
amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m’amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls? Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un
favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita. I jo us dic:
demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i
Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui
cerca troba, a tothom qui truca li obren. Si un fill demana un
peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc
del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més
el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.»

Diumenge XVI de durant l’any (C)

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 18,1-10a)
En aquells dies, el Senyor s’aparegué a Abraham a l’alzina de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda,
quan la calor del dia era més forta. Alçà els ulls i veié
tres homes aturats davant d’ell. Així que els veié corregué a rebre’ls des de l’entrada de la tenda, es prosternà, inclinà el front fins a terra i digué: «Senyor, si m’heu
concedit el vostre favor, us prego que no passeu sense
aturar-vos amb el vostre servent. Permeteu que portin
aigua per rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra de l’alzina. Entretant aniré a buscar unes llesques de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us
ha fet passar prop del vostre servent.» Ells li respongueren: «Molt bé. Fes tal com has dit.» Abraham entrà
de pressa a la tenda i digué a Sara: «Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.» Després corregué cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el
donà al mosso perquè el preparés de seguida. Quan tot
era a punt, prengué mató, llet i el vedell, els ho serví i
es quedà dret al costat d’ells sota l’ombra de l’alzina,
mentre ells menjaven. Llavors li preguntaren: «On és
Sara la teva esposa?» Abraham respongué: «És dintre
la tenda.» Ell li digué: «L’any que ve tornaré aquí, i Sara,
la teva esposa, haurà tingut un fill.»

Salm responsorial (14)
R. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
Qui podrà viure a la muntanya sagrada? / El qui obra
honradament / i practica la justícia, / diu la veritat tal
com la pensa; / quan parla, no escampa calúmnies. R.
Mai no fa mal al proïsme, / ni carrega a ningú res infamant, / compten poc als seus ulls els descreguts, /
honra i aprecia els fidels del Senyor. R.
No fia els seus diners a interès, / ni es ven per condemnar cap innocent. / El qui obra així mai no caurà. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Colosses (Col 1,24-28)
Germans, ara estic content de patir per vosaltres. Així
continuo en la meva pròpia carn allò que encara falta als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és
l’Església. Ara jo soc servidor d’aquesta Església: Déu
m’ha confiat la missió de dur a terme en vosaltres les
seves promeses, el seu misteri i secret, que d’ençà que
existeixen els segles i les generacions humanes ell
guardava amagat, però que ara ha revelat al seu poble
sant. Déu ha volgut fer-li conèixer la riquesa i la grandesa d’aquest misteri que ell es proposava a favor dels qui
no són jueus. El propòsit de Déu és aquest: que Crist,
l’esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l’anunciem. Sense fer distincions,
amonestem tots els homes i els instruïm en tots els secrets de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 10,38-42)
En aquell temps, Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una
dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es
deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la
seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per
obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i digué: «Senyor, no
us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi.» El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa
per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»

Diumenge XIV de durant l’any (C)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 66,10-14c)
Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa, tots els qui
l’estimeu. Estigueu contents amb ella tots els qui portàveu dol per ella; sereu alletats amb l’abundància
del seu consol i xuclareu les delícies de la seva llet.
Això diu el Senyor: «Jo decantaré cap a ella, com un
riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions,
com un torrent desbordant. Els teus nodrissons seran portats al braç i amanyagats sobre els genolls.
Com una mare consola el seu fill, jo també us consolaré: a Jerusalem sereu consolats. Quan ho veureu,
el vostre cor bategarà de goig i reviuran com l’herba
els vostres ossos.» La mà del Senyor es farà conèixer
als seus servents.

Salm responsorial (65)
R. Aclama Déu, tota la terra.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Galàcia (Ga 6,14-18)
Germans, Déu me’n guard de gloriar-me en res que
no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist. En ella és
com si el món fos crucificat per a mi i jo per al món.
Ni la circumcisió ni la incircumcisió no tenen cap valor. L’únic que val és que hàgim estat creats de nou.
Que la pau i la misericòrdia de Déu reposin sobre
tots els qui mantenen aquest criteri i sobre l’Israel
de Déu. A part d’això, que ningú no m’amoïni, perquè
jo porto en el meu cos les marques distintives de
Jesús. Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 10,1-12.17-20)
En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en
dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig
de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us
atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una
casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu
un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en
ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No
aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé,
mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts
que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El regne
de Déu és a prop vostre.
Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns
ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això:
El regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.»
Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del
vostre nom.» Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs
que queia del cel com un llamp. Us he donat poder
de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us
alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres;
alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en
el cel.»

El Cos i la Sang de Crist (C)

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 14,18-20)
En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes paraules: «Que
el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que
ha posat a les teves mans els teus adversaris.»
I Abram li donà el delme de tot el botí.

Salm responsorial (109)
R. «Ets sacerdot per sempre, segons l’orde de
Melquisedec.»
Oracle del Senyor el meu Senyor: / «Seu a la meva dreta, / i espera que faci dels enemics / l’escambell dels teus peus.» R.
Que el Senyor estengui lluny des de Sió / el poder
del teu ceptre. / Impera enmig dels enemics. R.
«Ja eres príncep el dia que vas néixer, / tens la
glòria sagrada des del si de la mare, / abans de
l’aurora jo t’he engendrat.» R.
El Senyor no es desdiu del que jurà: / «Ets sacerdot per sempre, / segons l’orde de Melquisedec.» R.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 11,23-26)
Germans, aquesta tradició que jo he rebut i
que us he transmès a vosaltres ve del Senyor;
Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies,
el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per
vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial.» Igualment prengué el calze, havent sopat,
i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en
beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.»
Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest
pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del
Senyor fins que torni.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 9,11b-17)
Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent
i curava els qui en tenien necessitat. Veient
que començava a fer-se tard, els dotze anaren
a dir-li:
«Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit
als pobles o a les masies del voltant, i puguin
trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat.»
Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres
mateixos.»
Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i
dos peixos. ¿Hem d’anar nosaltres mateixos a
comprar menjar per a tota aquesta gentada?»
Tots plegats eren uns cinc mil homes.
Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en
grups de cinquanta.» Els deixebles ho feren i
tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc
pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè
els servissin a la gent. Tothom en menjà tant
com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.

La Santíssima Trinitat (C)

Lectura del llibre dels Proverbis
(Pr 8,22-31)
Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seves obres el Senyor m’infantà com
a primícia de tot el que ha fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans
que la terra existís. No hi havia encara els oceans,
no existien les fonts d’on brollen les aigües, i jo havia nascut. He nascut abans que les muntanyes,
abans que fossin plantades les altures; encara no
havia fet la terra ni els llacs, ni la massa terrosa
dels continents; quan ell instal·lava la volta del cel,
jo hi era; quan traçava el cercle de l’horitzó sobre
els oceans, quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l’oceà, quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres,
quan construïa els fonaments de la terra, jo era al
seu costat com un deixeble preferit, feia les seves
delícies cada dia, jugava contínuament a la seva
presència, jugava per tota la terra, i compartia amb
els homes les meves delícies.»

Salm responsorial (8)
R. Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós el vostre nom per tota la terra!
Quan miro el cel que han creat les mans vostres, /
la lluna i els estels que hi heu posat. / Jo dic: Què
és l’home, perquè us en recordeu? / Què és un
mortal, perquè li doneu autoritat? R.
Gairebé l’heu igualat als àngels, / l’heu coronat
de glòria i de prestigi, / l’heu fet rei de les coses
que heu creat, / tot ho heu posat sota els seus
peus. R.
Ramades de bous i ovelles, / fins i tot els animals
de la selva, / l’ocell que vola i els peixos del mar, /
i tot el que segueix els camins dels oceans. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Roma (Rm 5,1-5)
Germans, ara que ja som justos, com a creients
que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha
donat entrada en aquesta gràcia que posseïm
tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció
d’esperar la glòria de Déu. Encara més: fins enmig
de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè
sabem que les proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l’aprovació de Déu, l’aprovació de Déu dona esperança, i l’esperança no
pot defraudar ningú, després que Déu, donant-­nos
l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu
amor.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 16,12-15)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada.
Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us
guiarà cap al coneixement de la veritat sencera,
perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que
sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare
és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà,
ho rep d’allò que és meu.»

Diumenge de Pentecosta (C)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es
trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se
sentí venir del cel un so com si es girés una ventada
violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc
que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells.
Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a
expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit
els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus
piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi
ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà
i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia
parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si
deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs,
com és que cadascun de nosaltres els sentim en la
nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts,
medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al
país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia
i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a
Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits,
hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim
proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies
llengües.»

Salm responsorial (103)
R. Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida
sobre la terra.
Beneeix el Senyor, ànima meva. / Senyor, Déu meu, que en
sou de gran. / Que en són de variades, Senyor, les vostres obres, / la terra és plena de les vostres criatures. R.
Si els retireu l’alè, expiren / i tornen a la pols d’on van
sortir. / Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, / i renoveu la vida sobre la terra. R.
Glòria al Senyor per sempre. / Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet, / que li sigui agradable aquest
poema, / són per al Senyor aquests cants de goig. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians
de Corint (1Co 12,3b-7.12-13)
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor
si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és
un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el
Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però
tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit
distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist
és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o
lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar
un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda
el mateix Esperit.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren
a casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.»
Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a
dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi,
també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt
d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells
a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu, quedaran sense
perdó.»

L’Ascensió del Senyor (C)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 1,1-11)
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot
el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia
que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta
dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de
Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del
Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que
Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí
a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui
es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que
restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No
és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha
fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà
sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis
meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i
fins als límits més llunyans de la terra.» Quan hagué
dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué,
i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com
ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per
què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel tornarà de la manera
com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava
al cel.»

Salm responsorial (46)
R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns
puja el Senyor. O bé: Al·leluia.

Lectura de la carta de sant Pau
als cristians d’Efes (Ef 1,17-23)
Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el
Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals
d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que
il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses
de glòria us té reservades l’heretat que ell us dona entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir
l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb
què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el
feu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots
els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar
en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els
seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en
totes les coses la seva plenitud.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 24,46-53)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Així
ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de
ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a
tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió
i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.
Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà
sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que
haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt.»
Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània,
alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà
d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n
tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.

Diumenge VI de Pasqua (C)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 15,1-2.22-29)
En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan
seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau
i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per
tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres. Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviarlos a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren
Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els
apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la
nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves
opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això
hem decidit unànimement d’escollir uns representants
nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats
Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la
causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són
Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix
que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres
hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu
de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims
parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau.»

Salm responsorial (66)
R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots
els pobles alhora. O bé: Al·leluia.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
(Ap 21,10-14.22-23)
L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya
gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem,
que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria
de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més
precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina.
Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les
portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que
són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes
miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze
pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el
Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari.
La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna,
perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa
llum.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 14,23-29)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Qui
m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen
no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això
mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit
Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la
que dona el món. Que s’asserenin els vostres cors, no
us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que
me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo.
Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»

Diumenge V de Pasqua (C)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 14,21b-27)
En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits
de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al regne
de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats,
i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge
a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després
d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia,
i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on
la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat
per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb
ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui
no són jueus.

Salm responsorial (144)
R. Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i
rei meu. O bé: Al·leluia.
El Senyor és compassiu i benigne, / lent per al càstig, gran en l’amor. / El Senyor és bo per a tothom, / estima entranyablement tot el que ell ha
creat. R.
Que us enalteixin les vostres criatures, / que
us beneeixin els fidels; / que proclamin la glòria
del vostre Regne / i parlin de la vostra potència. R.
Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor, / la magnificència gloriosa del seu Regne. /
El vostre Regne s’estén a tots els segles, / el vostre imperi, a totes les generacions. R.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
(Ap 21,1-5a)
Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova.
El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de
mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del
cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana
per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del
tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle
on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells,
ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déuque-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes
dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits,
ni penes. Les coses d’abans han passat.» Llavors
el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui
nou.»

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 13,31-33a.34-35)
Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué:
«Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà
ben aviat. Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que
us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»

Diumenge IV de Pasqua (C)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 13,14.43-52)
En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es
dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus
i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven,
mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels
a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la
ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan
els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant
que es posaren a impugnar amb paraules injurioses
tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos
primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són
jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de
les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la
terra”.» Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que
Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la
fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió. Però els jueus instigaren les dones devotes més
distingides i els principals de la ciutat a promoure una
persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens
d’alegria i de l’Esperit Sant.

Salm responsorial (99)
R. Som el seu poble i el ramat que ell pastura.
O bé: Al·leluia.
Aclameu el Senyor arreu de la terra, / doneu culte al
Senyor amb cants de festa, / entreu davant d’ell amb
crits d’alegria. R.
Reconeixeu que el Senyor és Déu, / que és el nostre creador i que som seus, / som el seu poble i el ramat que
ell pastura. R.
Que n’és de bo el Senyor! / Perdura eternament el seu
amor, / és fidel per segles i segles. R.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 7,9.14b-17)
Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no
hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat,
de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de
blanc i amb palmes a les mans. Un dels ancians em
digué: «Aquests són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell,
i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron
de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El
qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència,
mai més no passaran fam, mai més no passaran set,
ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell
que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts
on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les
llàgrimes dels seus ulls.»

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 10,27-30)
En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai
ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.»

Diumenge III de Pasqua (C)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 5,27b-32.40b-41)
En aquells dies els apòstols comparegueren davant el
sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res
més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.» Pere i els apòstols
contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes.
El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de
Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats.
Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni
l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.» Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom
de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren
del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.

Salm responsorial (29)
R. Amb quin goig us exalço, Senyor!
O bé: Al·leluia.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 5,11-14)
Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una
multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb
els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L’Anyell que ha estat degollat és
digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor,
glòria i lloança.» Després vaig sentir totes les criatures
que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les
que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al
tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria
i el poder pels segles dels segles.» Els quatre vivents
responien: «Amén.» I els ancians es prosternaren adorant.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 21,1-19) (Versió abreujada)
En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael,
de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.»
Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.»
Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no
pescaren res. Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora
l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els
digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No.» Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la
barca i pescareu.» Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Així
que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de
peix.
Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa
coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la
barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.»
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho
sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el
pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després
de ressuscitar d’entre els morts.

Diumenge II de Pasqua (C)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 5,12-16)
Els apòstols obraven molts miracles i prodigis entre el
poble. Tots es reunien unànimement en el pòrtic de Salomó. Ningú dels altres no gosava anar amb ells, encara que el poble en feia grans elogis.
Cada vegada se’ls afegien més homes i dones que
es convertien a la fe en el Senyor. Fins pels carrers la
gent treia els malalts i els deixava allà amb les lliteres
perquè, quan Pere arribava, almenys la seva ombra en
toqués algun. També acudia molta gent de les poblacions veïnes de Jerusalem portant malalts i persones
molestades per esperits malignes, i tots recobraven la
salut.

Salm responsorial (117)
R. Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo, perdura eternament el seu amor. O bé: Al·leluia.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
(Ap 1,9-11a.12-13.17-19)
Jo, Joan, germà vostre, que junt amb vosaltres comparteixo en Jesús les penes, la paciència i la reialesa,
vaig ser deportat a l’illa de Patmos per haver predicat
la paraula de Déu i haver donat testimoni de Jesús. El
dia del Senyor, l’Esperit s’apoderà de mi, i vaig sentir
darrere meu un gran crit, com un toc de corn que deia:
«Escriu en uns fulls això que veus i envia-ho a les set
comunitats.» Vaig girar-me per veure de qui venia la
veu que em parlava, i vaig veure set lampadaris d’or,
i enmig dels lampadaris algú que semblava un fill d’home, vestit amb una túnica llarga fins als peus i cenyit
a l’alçada del pit amb un cenyidor d’or. En veure’l vaig
caure com mort als seus peus. Ell posà sobre meu la
mà dreta i em digué: «No tinguis por. Jo soc el primer i
el darrer. Soc el qui viu: Jo que era mort, ara visc per sempre més i tinc les claus de la mort i del seu reialme. Escriu, doncs, tot el que vegis, la situació present i la que
vindrà després.»

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 20,19-31)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren
a casa amb les portes tancades per por dels jueus.
Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els
deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat
a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots
aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un
dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren:
«Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les
mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa
altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades
les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau
a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit
aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins
el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu:
«Per què m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels
deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies,
el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu
nom.

Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor (C)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 10,34a.37-43)
En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ja
sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels
jueus, començant per la Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de
Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb
ell. Nosaltres som testimonis de tot el que va fer en el
país dels jueus i a Jerusalem. Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara bé: Déu el ressuscità el tercer
dia, i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó
a uns testimonis que, des d’abans, Déu havia escollit, és a dir, a nosaltres, que hem menjat i hem begut
amb ell després que ell hagué ressuscitat d’entre els
morts. Ell ens ordenà que prediquéssim al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser jutge
de vius i de morts. Tots els profetes donen testimoni a
favor seu anunciant que tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»

Salm responsorial (117)
R. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegremnos i celebrem-lo. O bé: Al·leluia.
Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, / perdura eternament
el seu amor. / Que respongui la casa d’Israel: / perdura eternament el seu amor. R.
La dreta del Senyor fa proeses, / la dreta del Senyor em
glorifica. / No moriré, viuré encara, / per contar les proeses del Senyor. R.
La pedra que rebutjaven els constructors / ara corona
l’edifici. / És el Senyor qui ho ha fet, / i els nostres ulls
se’n meravellen. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 5,6b-8)
Germans, ¿no sabeu que una engruna de llevat fa pujar tota la pasta? Netegeu-vos bé del llevat que éreu
abans perquè sigueu una pasta nova. Vosaltres heu
de ser com pans sense fermentar, ara que Crist, el
nostre anyell pasqual, ha estat immolat. Per això, celebrem Pasqua cada dia, no amb el llevat que érem abans,
el llevat de la dolenteria i de la malícia, sinó amb pans
sense fermentar, vivint amb sinceritat i veritat.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 20,1-9)
El diumenge, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de
matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents
a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del
sepulcre i no sabem on l’han posat.» Llavors Pere, amb
l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos
junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al
sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol
d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó
Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix
lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Diumenge de Rams (C)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7)
El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un
matí i un altre em desvetlla l’orella perquè escolti com
un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i
jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i
escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em
dono per vençut; per això paro com una roca la cara
i sé que no quedaré avergonyit.

Salm responsorial (21)
R. Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Filips (Fl 2,6-11)
Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es
va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu. Per
això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que
està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al
cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom
de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és
Senyor, a glòria de Déu Pare.

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Lluc
(Lc 22,14-23,56) (Fragment final)
Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren juntament amb els criminals, un a la dreta i un
altre a l’esquerra. Jesús deia: † «Pare, perdoneu-los,
que no saben el que fan». Es repartiren els seus vestits
i se’ls jugaren als daus. La gent s’ho estava mirant. Les
autoritats deien, rient-se’n: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu,
l’Elegit». Els soldats també se’n burlaven: tot oferintli vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu
mateix». Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei
dels jueus». Un dels criminals penjats a la creu, també
li deia insultant-lo: «¿No ets el Messies? Salva’t a tu
mateix i a nosaltres». Però l’altre, renyant-lo, li respongué:
«¿Tu que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no
tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que
hem fet, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne».
Jesús li respongué: † «T’ho dic amb tota veritat: Avui
seràs amb mi al paradís». Ja era cap al migdia quan
s’estengué per tota la terra una foscor fins a mitja tarda: el sol s’havia eclipsat. La cortina que tancava el
santuari, s’esquinçà per la meitat, i Jesús cridà amb
tota la força: † «Pare, confio el meu alè a les vostres
mans». I havent dit això, expirà.
(Aquí tothom s’agenolla, i fa una pausa.)
El centurió, després de veure el que havia passat, en
donava glòria a Déu i deia: «És veritat: aquest home era
innocent».
I tota la gent que era present en aquell espectacle,
després de contemplar tot el que havia passat se’n tornava donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les
dones que l’havien seguit des de Galilea es mantenien
a distància mirant-s’ho.

Diumenge V de Quaresma (C)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 43,16-21)
El Senyor, el qui obrí enmig del mar un camí, una ruta
enmig de l’aigua impetuosa, el qui feu sortir per a la
batalla carros i cavalls, guerrers valents i fornits i tots
caigueren, no s’aixecaren mai més, s’apagaren com un
ble consumit, ara diu això: «No recordeu més els temps
passats, no penseu més en les coses antigues; estic
a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer,
no us n’adoneu? Pel desert faré que hi passi un camí,
que corrin rius per la solitud, els animals feréstecs, xacals i estruços em glorificaran en veure que poso aigua
en el desert, que abunden els rius en la solitud perquè
begui el meu poble, que jo m’he escollit. Aquest poble
que m’he configurat proclamarà la meva lloança.»

Salm responsorial (125)
R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Filips (Fl 3,8-14)
Germans, tots els avantatges que jo pogués tenir els
considero desavantatjosos comparats amb el valor
que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor. Per ell
m’he avingut a perdre tot avantatge i a considerar-lo escòria a canvi de guanyar Crist i veure’m incorporat a ell.
Ni tan sols soc just gràcies a una justícia meva guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella
justícia que Déu dona als creients. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la
seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar
d’entre els morts. No vull pas dir amb això que ja he
obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, ja que Jesucrist s’apoderà de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n
apoderat; el que faig és oblidar-me dels avantatges
que he deixat enrere i llançar-me tot jo cap allò que tinc
al davant; corro cap a la meta per guanyar el premi de
la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 8,1-11)
En aquell temps, Jesús se n’anà a la muntanya de les
Oliveres i l’endemà de bon matí es presentà de nou
al temple. Tothom acudia al seu entorn, i ell, assegut,
els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li
portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre,
aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar-les, aquestes dones. I vós, què hi dieu?» Li feien
aquesta pregunta insidiosament, buscant un pretext
per acusar-lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuaren insistint amb
la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué:
«Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.» Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells.
Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemnat?» Ella contestà: «Ningú, Senyor.» Jesús digué:
«Tampoc jo et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no
pequis més.»

Diumenge IV de Quaresma (C)

Lectura del llibre de Josuè (Js 5,9a.10-12)

En aquells dies, el Senyor digué a Josuè: «Avui us he alliberat
de la ignomínia d’Egipte.» Llavors els israelites acamparen
a Galgala, a la plana de Jericó, i van celebrar-hi la festa de
Pasqua, al vespre del dia catorze del mes. L’endemà de la
Pasqua, des del matí, menjaren productes del país, pa sense llevat i gra torrat. Des d’aquell dia que van menjar els productes del país, no caigué més el mannà. Els israelites, no tenint ja mannà, menjaren de les collites del país de Canaan
durant aquell any.

Salm responsorial (33)
R. Tasteu i veure que n’és de bo el Senyor.

Lectura de la segona carta de sant Pau
als cristians de Corint (2Co 5,17-21)
Germans, aquells qui viuen en Crist són una creació nova;
tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou. I tot
això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix
per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell
mateix, no retraient-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat que portéssim el missatge de la reconciliació. Per
tant, nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu
mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom
de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en
ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 15,1-3.11-32)
En aquell temps, veient que tots els cobradors d’impostos
i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo,
els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i
deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.»
Jesús els proposà aquesta paràbola: «Un home tenia dos
fills. Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dona’m la part
de l’herència que em toca.” Ell els repartí els seus béns.
Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia,
se n’anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus
béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat
tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar
necessitat.
Llavors es llogà a un propietari d’aquell país, que l’envià
als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de
les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà dintre seu: “Quants treballadors del meu
pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i
contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre
els teus treballadors.” I se n’anà a trobar el seu pare.
Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué,
corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em
diguin fill teu.” Però el pare digué als criats: “Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu;
ja el donava per perdut i l’hem retrobat.” I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s’acostava
a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: “Ha tornat el teu germà. El
teu pare, content d’haver-lo recobrat amb bona salut, ha fet
matar el vedell gras.” El germà gran s’indignà i no volia entrar.
Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: “He
passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai
ni un sol dels teus manaments, i no m’has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics, i ara que torna aquest
fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?”
El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que
jo tinc és teu. Però ara hem d’alegrar-nos i fer festa, perquè
aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu;
ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat.”»

Diumenge III de Quaresma (C)

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 3,1-8a.13-15)
En aquells dies, Moisès pasturava el ramat del seu sogre
Jetró, sacerdot madianita. Tot guiant el seu ramat desert
enllà, arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu. L’àngel del Senyor se li aparegué en una flama enmig de la bardissa. Va
mirar, i s’adonà que la bardissa cremava però no es consumia. Moisès es va dir: «Deixa’m anar a veure aquesta visió extraordinària: què ho fa que no es cremi la bardissa.»
El Senyor veié que s’acostava per mirar. Llavors Déu el cridà de la bardissa estant: «Moisès, Moisès.» Ell respongué:
«Aquí em teniu.» Déu li digué: «No t’acostis aquí. Descalça’t, que el lloc on ets és terra sagrada.» I afegí: «Jo soc el
Déu del teu pare, Déu d’Abraham, Déu d’Isaac, Déu de Jacob.» Moisès es cobrí la cara, perquè no gosava mirar Déu.
Llavors el Senyor li digué: «He vist les penes del meu poble
al país d’Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus
explotadors. Conec els seus sofriments. Baixaré, doncs,
a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar d’aquell
país cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i
mel.» Moisès digué a Déu: «Quan aniré a trobar els israelites i els diré: “El Déu dels vostres pares m’envia a vosaltres”, si ells em pregunten quin és el seu nom, què he de
respondre?» Déu li contestà: «Jo soc el qui soc.» I afegí:
«Respon així als israelites: “Jo-soc m’envia a vosaltres”.»
Déu digué encara a Moisès: «Digues això als israelites: “Jahvè (el qui és), el Déu dels vostres pares, Déu d’Abraham,
Déu D’Isaac, Déu de Jacob, m’envia a vosaltres.” Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions.»

Salm responsorial (102)
R. El Senyor és compassiu i benigne.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 10,1-6.10-12)
Germans, no vull que us passi per alt una lliçó de la història. Els nostres pares estaven tots emparats per aquell núvol, tots passaren el mar Roig i tots, en el núvol i en el mar,
van rebre com un baptisme que els unia a Moisès. Tots es
van alimentar amb el mateix menjar espiritual, tots van
beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca significava el Crist. Malgrat tot, la gran majoria no foren agradables a Déu, ja que quedaren estesos pel desert. Tot això era
un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem allò que
no és bo, com ells ho feren. No murmureu, com ho feren alguns d’ells, que van morir a mans de l’Exterminador. Tot
això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres, ja que els segles passats s’encaminaven cap als temps que vivim. Per tant, els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 13,1-9)
Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren
a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la
sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus
van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que
tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van
morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu
que eren més culpables que tots els altres habitants de
Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots
acabareu igual.» I els digué aquesta paràbola: «Un home
que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no
n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres
anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que
ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa
fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.»

Diumenge II de Quaresma (C)

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 15,5-12.17-18)
En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué:
«Mira el cel i posa’t a comptar les estrelles, a veure si
les pots comptar; doncs així serà la teva descendència.» Abram cregué en el Senyor i el Senyor ho tingué
en compte per donar-li una justa recompensa. Després
li digué: «Jo soc el Senyor, que t’he fet sortit d’Ur dels
caldeus per donar-te aquest país; serà el teu heretatge.» Abram preguntà: «Quina garantia me’n doneu,
Senyor?» Ell respongué: «Porta’m una vaca, una cabra i un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.»
Li portà tots aquests animals, els partí per la meitat
i posà cada meitat enfront de l’altra, però no va partir
els ocells. Uns ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan
el sol s’anava a pondre, Abram caigué en un son profund i s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor.
Després de la posta, quan ja s’havia fet fosc, veié un
forn fumejant, una torxa encesa, que passava enmig
dels animals partits. Aquell dia el Senyor va fer amb
Abram una aliança i es comprometé en aquests termes:
«Dono aquest país a la teva descendència, des del torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»

Salm responsorial (26)
R. El Senyor m’il·lumina i em salva.
El Senyor m’il·lumina i em salva, /¿qui em pot fer por? /
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, /¿qui
em pot esfereir? R.
Escolteu el meu clam, Senyor, / compadiu-vos de mi,
responeu-me. / De part vostra, el cor em diu: / «Busqueu la meva presència.» R.
Arribar davant vostre és el que vull, / Senyor, no us
amagueu. / No sigueu sever fins a rebutjar el vostre
servent, / vós que sou el meu ajut. R.
N’estic cert, fruiré en la vida eterna / de la bondat que
em té el Senyor. / Espera en el Senyor! / Sigues valent!
Que el teu cor no defalleixi! / Espera en el Senyor! R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Filips (Fl 3,17-4,1) (Versió abreujada)
Germans, nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel;
d’allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que
transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu
cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha
de sotmetre tot l’univers. Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva
corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 9,28b-36)
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i
pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà
blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a
conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys
estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes
que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se
de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé,
aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una
per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense
saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol
i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven
dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué:
«Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així
que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot
sol. Ells guardaren el secret, i aque

Diumenge I de Quaresma (C)

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 26,4-10)
Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits
de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el
teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu
Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant
que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com
a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort
i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà
el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió
i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir
d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de
senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu
donat.” Després deixa aquells fruits davant el Senyor,
el teu Déu, i adora’l.»

Salm responsorial (90)
R. Estigueu vora meu en els perills, Senyor.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Roma (Rm 10,8-13)
Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt
a prop teu; la tens als llavis i al cor.» Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que
Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor,
i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim
als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en
ell no serà defraudat.» Aquí no hi ha cap diferència
entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix
Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà
salvat».

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 4,1-13)
En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable.
Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà
extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu,
digues a aquesta pedra que es torni pa.» Jesús
li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no
viu només de pa.» Després el diable se l’endugué
amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes
de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder
i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà
teu.» Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”.»
Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t
daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat
ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran
a les palmes de les mans, perquè els teus peus
no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu
Déu”.»
Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

Diumenge VIII de durant l’any (C)

Lectura del primer llibre de Jesús, fill de Sira
(Sir 27,4-7)
Sacsegeu el garbell, i quedarà el rebuig: així serà
l’escòria de l’home quan serà examinat. L’obra del
terrisser ha de superar la prova del forn: així serà
provat l’home en el moment de donar comptes. El
fruit de l’arbre demostra el bon conreu: així, quan
l’home doni comptes, es veurà què tenia al cor. No
facis l’elogi de ningú abans no hagi estat examinat: és llavors que l’home serà posat a prova.

Salm responsorial (91)
R. És bo de lloar-vos, Senyor.
És bo de lloar l’Altíssim, / de cantar al vostre nom,
Senyor, / de proclamar al matí el vostre amor / i
de nit, la vostra fidelitat. R.
Els justos creixeran com les palmeres, / es faran
grans com els cedres del Líban; / plantats a la
casa del Senyor, / creixeran als atris del nostre
Déu. R.
Encara donaran fruit a la vellesa, / continuaran
plens d’ufana i de vigor, / per proclamar que el Senyor és recte, / que la meva Roca no coneix la injustícia. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 15,54-58)
Germans, quan això que es consumeix es revestirà d’allò que ja no es consumeix, quan aquesta
existència mortal es revestirà d’aquella que és immortal, es complirà allò que diu l’Escriptura: «La
victòria ha engolit la mort. Oh mort, on és la teva
victòria? On és l’agulló que t’incitava?» L’agulló
que incitava la mort és el pecat, i el vigor del pecat
ve de la Llei. Però, donem gràcies a Déu: ell ens
dona la victòria per Jesucrist, el nostre Senyor. Per
tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms,
incommovibles, sobre aquest fonament; prodigueu-vos cada dia en l’obra del Senyor, segurs que,
en el Senyor, el vostre treball no serà en va.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 6,39-45)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles
aquest proverbi: «¿Un cec seria capaç de guiar un
altre cec? ¿No caurien tots dos dins un clot? No
hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser
com el seu mestre. ¿Per què, doncs, veus l’estella
dintre l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga
que tens dintre el teu ull? ¿Com li pots dir: “Germà, deixa’m, que et trauré aquesta estella de
l’ull”, si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita,
treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs
per poder treure l’estella de l’ull del teu germà.
No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni
cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre
es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels
cards ni raïms de les bardisses. L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu a fora
la bondat; però l’home dolent, del seu tresor de
maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla
d’allò que es desborda del seu cor.»

Diumenge VII de durant l’any (C)

Lectura del primer llibre de Samuel
(1Sa 26,2.7-9.2-13.22-23)
En aquells dies, Saül, amb tres mil homes d’entre els
millors guerrers d’Israel, baixà al desert de Zif a buscarhi David. David i Abisai entraren de nit al campament
de Saül, i el trobaren dormint, ajagut al centre de tots.
Tenia la llança clavada a terra vora el seu capçal. Tot
al voltant jeien Abner i els altres homes. Abisai digué
a David: «Avui Déu ha fet caure el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada.
No en caldran pas dues.» Però David li contestà: «No
el matis pas. ¿Qui quedaria net de culpa si amb les
seves mans feia res de mal a l’Ungit del Senyor?». Llavors David agafà la llança i el gerro d’aigua que Saül tenia vora el capçal i se n’anaren. Ningú no ho veié, ni se
n’adonà, ni es despertà. Tothom dormia. El Senyor havia fet caure sobre ells un son profund. David passà
a l’altra banda i s’aturà un tros lluny, dalt la muntanya.
Els separava una bona distància. David cridà: «Aquí tinc
la llança del rei. Que vingui a buscar-la un dels teus homes. I que el Senyor recompensi aquell de nosaltres
que és de debò magnànim i lleial; avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer
res de mal a l’Ungit del Senyor.»

Salm responsorial (102)
R. El Senyor és compassiu i benigne.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 15,45-49)
Germans, quan Déu modelà Adam, el primer home, es
convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es
convertí en Esperit que dona vida. No va ser primer el
cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home, fet de terra, era de pols.
Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són
tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els
del cel. Abans érem semblants a l’home fet de pols; després serem semblants a l’home que és del cel.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 6,27-38)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A
vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics,
feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l’altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani,
i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. Feu
als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu
els qui us estimen, ¿qui us ho ha d’agrair? També els
pecadors estimen aquells que els estimen. Si heu fet
bé als qui us en fan, ¿qui us ho ha d’agrair? També ho
fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us
els tornaran, ¿qui us ho ha d’agrair? També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els
recobraran. Però vosaltres heu d’estimar els enemics,
heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu
fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb
els dolents. Sigueu compassius com ho és el vostre
Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins
a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet.»

Diumenge VI de durant l’any (C)

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 17,5-8)
Això diu el Senyor: Maleït l’home que es refia de l’ajut
humà, que busca un home per fer-ne el seu braç dret,
mentre el seu cor s’allunya del Senyor. Serà com la pomera
de Sodoma en el desert de l’Arabà, que no tasta
mai un moment de bonança; viu en els indrets xardorosos
de l’estepa, en una terra salada que no es pot
habitar. Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor
i troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre
plantat ran de l’aigua que estén les arrels vora el corrent;
quan ve l’estiu, ell no té por, i el seu fullatge es
manté fresc; en anys de secada no es neguiteja ni deixa
de donar fruit.

Salm responsorial (1)
R. Feliç l’home que té posada en el Senyor la seva
confiança.
Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos,
/ ni va pels camins dels pecadors, / ni s’asseu al
ròdol burleta dels descreguts. / Estima de cor la llei del
Senyor, / la repassa meditant-la nit i dia. R.
Serà com un arbre que arrela vora l’aigua: / dona fruit
quan n’és el temps i mai no es marceix el seu fullatge,
/ duu a bon terme tot el que emprèn. R.
No serà així la sort dels injustos; / seran com la palla
escampada pel vent. / El señor empara els camins
dels justos, / i el dels culpables, acaba malament. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 15,12.16-20)
Germans, si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre
els morts, com és que entre vosaltres alguns neguen
la resurrecció dels morts? Perquè si fos veritat
que els morts no ressusciten, tampoc Crist no hauria
ressuscitat. I si Crist no hagués ressuscitat, la vostra
fe no tindria objecte, encara estaríeu submergits en
els vostres pecats. A més, els qui han mort creient
en Crist estarien perduts sense remei. Si l’esperança
que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta
vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.
Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d’entre els
morts, el primer d’entre tots els qui han mort.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 6,17.20-26)
En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la
muntanya i s’aturà en un indret pla on hi havia molts
dels seus seguidors i una gentada del poble que havia
vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la
costa de Tir i de Sidó.
Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles:
«Feliços els pobres: el regne de Déu és per a vosaltres.
Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que
sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el
dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del
Fill de l’home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà
i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos
i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran
en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes.
Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre
consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el
dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu:
vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la
gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares
amb els falsos profetes.»

Diumenge V de durant l’any (C)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 6,1-2a,3-8)
L’any que morí el rei Ozies vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell
omplien el temple. L’assistien, drets, uns serafins que
cridaven l’un a l’altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de
l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria.»
Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i
l’edifici s’omplia de fum. Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que soc un home de llavis impurs i visc
enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els
meus ulls el rei, el Senyor de l’univers.» Llavors un
dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una
brasa que havia pres de l’altar. Em tocà els llavis amb
aquella brasa i em digué: «Això t’ha tocat els llavis:
ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha
estat esborrat.» Després vaig sentir la veu del Senyor
que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?» Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi.»

Salm responsorial (137)
R. Us vull cantar a la presència dels àngels, Senyor.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 15,1-11)
(Versió abreujada)
Germans, primer de tot us vaig transmetre el mateix
ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que
Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres
pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien
ja les Escriptures, ressuscità. Que després s’aparegué a Quefes i després als dotze. Després s’aparegué
a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d’aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m’aparegué fins i tot a mi. Tant si soc
jo com si són ells, això és el que vosaltres heu cregut.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 5,1-11)
En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per
escoltar la paraula de Déu.
Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié
dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques,
que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica
de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca
estant. Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar.» Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no
hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes.»
Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells
hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven.
Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de
Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que soc un
pecador.»
Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien
avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb
Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes.»
Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot
i se n’anaren amb ell.

Diumenge IV de durant l’any (C)

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 1,4-5.17-19)
En temps de Josies, el Senyor em va fer sentir la seva
paraula i em digué: «Abans que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer ja
et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions. Ara, doncs, cenyeix-te el vestit i ves a dir-los tot el
que et manaré. No tinguis por d’ells, si no, seria jo, qui
te’n faria tenir. Avui faig de tu una ciutat inexpugnable,
una pilastra de ferro, una muralla de bronze que resistirà contra tot el país: contra els reis de Judà i els seus
governants, contra els seus sacerdots i contra el seu poble. T’assaltaran però no et podran abatre, perquè jo et
faré costat per alliberar-te. Ho diu l’oracle del Senyor.»

Salm responsorial (70)
R. Els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 12,31-13,13)
(Versió abreujada)
Germans, el qui estima és pacient, és bondadós; el
qui estima no té enveja, no és presumit ni orgullós,
no és groller ni egoista, no s’irrita ni es venja, no s’alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot,
i no perd mai la confiança, l’esperança, la paciència.
L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de
profecia serà inútil, que el do de parlar llenguatges
misteriosos s’acabarà, que el do de conèixer també
serà inútil. Els dons de conèixer o de profecia que ara
posseïm són incomplets; el dia que ho coneixerem
tot, allò que era incomplet ja no tindrà utilitat. Quan jo
era un nen, parlava com els nens, sentia com els nens,
raonava com els nens; però d’ençà que soc un home,
ja no m’és útil el que és propi dels nens. De moment
coneixem com si hi veiéssim poc clar una imatge reflectida en un mirall; després hi veurem cara a cara.
De moment conec només en part; després coneixeré
del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant la fe, l’esperança i l’amor subsisteixen tots tres, però, de tots
tres, l’amor és el més gran.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 4,21-30)
En aquell temps, Jesús, a la sinagoga de Natzaret,
començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu
contar de mi és el compliment d’aquestes paraules
de l’Escriptura». Tothom ho comentava estranyant-se
que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de
gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús
els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita:
“Metge, cura’t tu mateix”: hem sentit dir el que has
fet a Cafarnaüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus
pares.» Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no
hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal.
En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis
mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes
viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps
del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no va ser purificat del seu mal,
sinó Naaman, un leprós de Síria.» En sentir això, tots
els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu
dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbarlo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

Diumenge III de durant l’any (C)

Lectura del llibre de Nehemies (Ne 8,2-4a.5-6,8-10)
En aquells dies, el sacerdot Esdres portà el llibre de la
Llei en presència del poble reunit a la plaça de davant
la porta de les Aigües, i des del matí fins al migdia el llegí davant de tothom: homes, dones i criatures capaces
d’entendre-la. Tot el poble escoltava atentament la lectura del llibre de la Llei.
Esdres, mestre de la Llei, estava dret dalt una tarima
de fusta preparada expressament. Obrí el llibre a la vista
de tot el poble, ja que des del lloc on era dominava tothom, i així que l’obrí, tot el poble es posà dret. Esdres
beneí el Senyor, Déu gran, i tot el poble alçà les mans i
respongué: Amén, amén. Després es prosternaren amb
el front a terra, i adoraren el Senyor. Ell llegia ben clar el
llibre de la Llei de Déu, i alguns levites n’exposaven el sentit perquè la lectura fos entenedora.
El governador Nehemies, el sacerdot Esdres, mestre
de la Llei, i els levites que exposaven al poble el sentit
de la Llei, digueren a tota la gent: «La diada d’avui és
santa, dedicada al Senyor, el nostre Déu: no us entristiu
ni ploreu», perquè tota la gent plorava mentre escoltava les paraules de la Llei. Els digué, doncs: «Aneu-vosen ara. Mengeu i beveu de gust i repartiu-ne als qui no
s’havien portat res, que la diada d’avui es santa, dedicada a Déu, nostre Senyor. No us entristiu, que el goig
del Senyor serà la vostra força.»

Salm responsorial (18)
R. Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 12,12-30)
(Versió abreujada)
Germans, el Crist és com el cos humà: és un, encara que
tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que
siguin molts, formen un sol cos.
Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem
estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos,
i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit. Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de
molts. Doncs bé, vosaltres sou cos de Crist i cadascun
formeu els seus membres.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 1,1-4;4,14-21)
Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per
l’ensenyament que hem rebut d’aquells que des del
principi en foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil,
he decidit escriure-t’ho en una narració seguida, perquè
coneguis la solidesa de l’ensenyament que has rebut.
En aquell temps, Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit. La seva anomenada s’estengué per tota la regió. Ensenyava a les sinagogues d’ells i tothom
el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà
i trobà el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor
reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en
llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor.» Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la
sinagoga i s’assegué. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això
que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.»

Diumenge II de durant l’any (C)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 62,1-5)
Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé,
i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria
i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del
Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu.
No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir
«La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor
t’estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa
una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com
el nuvi està content de tenir la núvia.

Salm responsorial (95)
R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.
Canteu al Senyor un càntic nou, / canteu al Senyor,
arreu de la terra; / canteu al Senyor, beneïu el seu nom. R.
Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat; / conteu a
les nacions la seva glòria, / conteu a tots els pobles els
seus prodigis. R.
Doneu al Senyor, famílies dels pobles, / doneu al Senyor honor i majestat, / tributeu al Senyor l’honor del
seu nom. R.
Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat. / Que
tremoli davant d’ell tota la terra. / Digueu a tots els
pobles: «El Senyor és rei!» / Sentencia amb raó les
causes dels pobles. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 12,4-11)
Germans, els dons que rebem són dons diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un
sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres.
Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l’Esperit, rep el do
d’una paraula profunda; un altre, per obra del mateix
Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre,
en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre,
el do de donar la salut als malalts; en virtut de l’únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de
profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o
autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d’interpretar-los.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 2,1-11)
En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de
Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els
seus deixebles hi foren convidats. Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi.» Jesús li
respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha
arribat la meva hora.» Llavors la seva mare diu als qui
servien: «Feu tot el que ell us digui.» Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una
cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu
d’aigua aquestes piques.» Ells les ompliren fins dalt.
Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de
servei.» Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella
aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però
ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos
havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi
i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els
convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.» Així començà
Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Lectura del libro de Isaías (Is 62,1-5)
Por amor a Sión no callaré, por amor de Jerusalén no
descansaré, hasta que rompa la aurora de su justicia,
y su salvación llamee como antorcha.
Los pueblos verán tu justicia, y los reyes tu gloria;
te pondrán un nombre nuevo, pronunciado por la boca del Señor. Serás corona fúlgida en la mano del Señor y diadema real en la palma de tu Dios.
Ya no te llamarán «Abandonada», ni a tu tierra «Devastada»; a ti te llamarán «Mi predilecta», ya tu tierra
«Desposada», porque el Señor te prefiere a ti, y tu tierra tendrá un esposo. Como un joven se desposa con
una doncella, así te desposan tus constructores. Como se regocija el marido con su esposa, se regocija tu
Dios contigo.

Salmo responsorial (95)
R. Contad las maravillas del Señor a todas las naciones.
Cantad al Señor un cántico nuevo, / cantad al Señor,
toda la tierra; / cantad al Señor, bendecid su nombre. R.
Proclamad día tras día su victoria. / Contad a los pueblos su gloria, / sus maravillas a todas las naciones. R.
Familias de los pueblos, aclamad al Señor, / aclamad
la gloria y el poder del Señor; / aclamad la gloria del
nombre del Señor. R.
Postraos ante el Señor en el atrio sagrado, / Tiemble
en su presencia la tierra toda. / Decid a los pueblos:
«El Señor es rey: / él gobierna a los pueblos rectamente». R.

Lectura de la primera carta del apóstol
san Pablo a los Corintios (1Cor 12,4-11)
Hermanos:
Hay diversidad de carismas, pero un mismo Espíritu;
hay diversidad de ministerios, pero un mismo Señor;
y hay diversidad de actuaciones, pero un mismo Dios
que obra todo en todos. Pero a cada cual se le otorga
la manifestación del Espíritu para el bien común. Y así
uno recibe del Espíritu el hablar con sabiduría; otro, el
hablar con inteligencia, según el mismo Espíritu. Hay
quien, por el mismo Espíritu, recibe el don de la fe; y
otro, por el mismo Espíritu, don de curar. A este se le ha
concedido hacer milagros; un aquel, profetizar. A otro,
distinguir los buenos y malos espíritus. A uno, la diversidad de lenguas; a otro, el don de interpretarlas. El
mismo y único Espíritu obra todo esto, repartiendo a
cada uno en particular como él quiere.

Lectura del santo Evangelio según san Juan
(Jn 2,1-11)
En aquel tiempo, había una boda en Caná de Galilea,
y la madre de Jesús estaba allí. Jesús y sus discípulos
estaban también invitados a la boda. Faltó el vino, y la
madre de Jesús le dice: «No tienen vino». Jesús le dice:
«Mujer, ¿qué tengo yo que ver contigo? Todavía no ha
llegado mi hora». Su madre dice a los sirvientes: «Haced
lo que él os diga».
Había allí colocadas seis tinajas de piedra, para las
purificaciones de los judíos, de unos cien litros cada una.
Jesús les dice: «Llenad las tinajas de agua». Y las llenaron hasta arriba. Entonces les dice: «Sacad ahora y
llevadlo al mayordomo». Ellos se lo llevaron. El mayordomo probó el agua convertida en vino sin saber de
dónde venía (los sirvientes sí lo sabían, pues habían
sacado el agua), y entonces llama al esposo y le dice:
«Todo el mundo pone primero el vino bueno y, cuando
ya están bebidos, el peor; tú, en cambio, has guardado
el vino bueno hasta ahora».
Este fue el primero de los signos que Jesús realizó
en Caná de Galilea; así manifestó su gloria y sus discíp

Baptisme del Senyor (C)

Lectura del llibre del profeta Isaïes (Is 40,1-5.9-11)
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu
amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa: ha
rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una
ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre
Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes
i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor
i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit». Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió
la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça
ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les
viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el
fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus;
vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç,
porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

Salm responsorial (103)
R. Beneeix el Senyor ànima meva, Senyor, Déu meu, que
en sou de gran.
Senyor, Déu meu, que en sou, de gran! / Aneu vestit d’esplendor i de majestat, / us embolcalla la llum com un mantell. / Heu estès el cel com una vela, / i dalt les aigües us
heu fet un palau. R.
Preneu els núvols per carrossa / i avanceu sobre les ales
dels vents, / teniu els vents per missatgers, / el foc i les
flames per executar les ordres. R.
Que en són, de variades, Senyor, les vostres obres, / i totes
les heu fetes amb saviesa. / La terra és plena de les vostres criatures. / Aquí teniu el mar, immens per totes bandes, /
són incomptables els animals que s’hi mouen, / des dels
més petits fins als més grans. R.
Tots esperen de la vostra mà / que els doneu l’aliment al
seu temps: / els el doneu, i ells l’arrepleguen, / així que obriu
la mà, mengen a desdir. R.
Però si deixeu de mirar-los es desconcerten, / si els retireu
l’alè, expiren / i tornen a la pols d’on van sortir. / Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, / i renoveu la vida sobre la terra. R.

Lectura de la carta de sant Pau a Titus
(Tt 2,11-14;3,4-7)
Estimat: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots
els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i
els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de
sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es
compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti
la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un
poble ben seu, apassionat per fer el bé. Quan s’ha revelat
la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als
homes, no l’han mogut les obres que nosaltres podíem
haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany
d’aigua regenerador i amb el poder renovador de l’Esperit
Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per
Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia,
som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a
esperar.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 3,15-16.21-22)
En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient
a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui
és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni
de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant
i amb foc». Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús
també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap
a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una
veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en
tu m’he complagut.»

Diumenge II després de Nadal (C)

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira
(Sir 24,1-2.8-12)
La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del
seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es
gloria davant dels seus estols, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre
els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat”. M’ha creat
abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré
d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així
m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que
ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He
tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió
del Senyor, en la seva heretat».

Salm responsorial (147)
R. El qui és la paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle.
Glorifica el Senyor, Jerusalem, Sió, / canta lloances al teu
Déu, / que assegura les teves portes / i beneeix dintre
teu els teus fills. R.
Manté la pau al teu territori / i et sacia amb la flor del
blat. / Envia ordres a la terra, / i la seva paraula corre de
pressa, no es detura. R.
Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, / als fills d’Israel els seus decrets i decisions. / No ha obrat així amb cap
altre poble, / no els ha fet conèixer les seves decisions. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
d’Efes (Ef 1,3-6.15-18)
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que
ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions
espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el
món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls.
Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons
la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. Per
això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús,
el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em
canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les
meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li
també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines
riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us
dona entre els sants.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 1,1-18) (Versió abreujada)
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era
amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al
principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que
ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell
la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al
món, il·lumina tots els homes. Era present al món, al
món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit.
Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu
nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o
pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com
a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat.

La Sagrada Família (C)

Lectura del primer llibre de Samuel
(1Sa 1,20-22.24-28)
El Senyor es recordà d’Anna i va tenir un fill. Li posà
el nom de Samuel, perquè era el fill que ella havia
demanat al Senyor. Elcanà, el marit d’Anna, va pujar
al santuari de Siló amb tota la família per oferir el
sacrifici anual i complir la prometença. Anna no hi va
anar. Va dir al seu marit: «Quan hauré desmamat el
nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es
quedi allà per sempre més.» Anna s’endugué Samuel
a Siló amb un toro de tres anys, mig sac de farina i
un odre de vi, i presentà el noi al temple del Senyor.
Samuel encara era un nen. Després d’immolar el toro, presentaren el nen a Elí. Anna li digué: «Senyor
meu, ho juro per la vostra vida: Jo soc aquella dona
que un dia vaig pregar aquí mateix, davant vostre.
Aquest noi és el que jo vaig demanar al Senyor, i ell
me’l va concedir. Per això jo l’hi cedeixo: serà d’ell tota la vida.» Després es prosternaren allà mateix i adoraren el Senyor.

Salm responsorial (83)
R. Feliç el qui viu a casa vostra, Senyor.

Lectura de la primera carta de sant Joan
(1Jn 3,1-2.21-24)
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el
Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som.
Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però
encara no s’ha manifestat com serem; sabem que
quan es manifestarà serem semblants a ell, perquè
el veurem tal com és. Estimats, si la consciència
no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota
confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè
complim el que ens mana i fem allò que és del seu
grat. El seu manament és que creguem en el seu Fill
Jesucrist i que ens estimem els uns als altres com
ens ho té manat. Si complim el seus manaments,
ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I per l’Esperit que ens ha donat coneixem que ell està en nosaltres.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 2,41-52)
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem
amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze
anys pujaren a celebrar les festes com era costum,
i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi
es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se
n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre
el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-­lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre
els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats
de la seva intel·ligència i de les seves respostes.
Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà,
i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així
amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu
que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no
comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb
ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura
que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

Diumenge IV d’Advent (C)

Lectura de la profecia de Miquees
(Mi 5,1-4a)
Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita
per figurar entre les famílies de Judà: de tu en
sortirà el qui ha de regir Israel.» Els seus orígens
són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà
abandonats fins que la mare haurà tingut un fill;
aleshores la resta dels germans tornarà cap
al poble d’Israel. Es presentarà a fer de pastor
amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del
nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà
la pau.

Salm responsorial (79)
R. Déu de l’univers, renoveu-nos, feu-nos veure
la claror de la vostra mirada, i serem salvats.
Pastor d’Israel, escolteu-nos. / Vós que teniu
querubins per carrossa, / desvetlleu el vostre
poder, / veniu a salvar-nos. R.
Déu de l’univers, / gireu des del cel els vostres
ulls, / veniu i visiteu aquesta vinya, / que la vostra mà havia plantat / i havia fet robusta i forta. R.
Que la vostra mà reposi / sobre l’home que serà el vostre braç dret, / el fill de l’home a qui vós
doneu la força. / No ens apartarem mai més de
vós; / guardeu-nos la vida / perquè invoquem
el vostre nom. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus
(He 10,5-10)
Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món:
«No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu
format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en
el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.»
Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis,
l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són
precisament les que la llei prescrivia. Després
afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneuvos com suprimeix tot el que deia abans i ho
substitueix pel que diu després. A nosaltres
ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist,
feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 1,39-45)
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament
a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a
casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt
Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen
saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena
de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és
beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc
jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les
meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò
que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»

Diumenge III d’Advent (C)

Lectura de la profecia de Sofonies
(So 3,14-18a)
Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t
i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet
fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor,
rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre.
Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió,
no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu,
el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu
s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor,
està de festa i crida de goig com en dies d’aplec.»

Salm responsorial (Is 12)
R. Aclama’l ple de goig, perquè el Sant d’Israel
és gran a la teva ciutat.
El Senyor és el Déu que em salva, / confio, no m’espanto. / D’ell em ve la força i el triomf, / és ell qui
m’ha salvat. R.
Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua / de les
fonts de salvació. / «Enaltiu el Senyor, proclameu el
seu nom, / feu conèixer entre els pobles les seves
gestes. / Recordeu que el seu nom és excels.» R.
Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses. /
Que ho publiquin per tota la terra. / Poble de Sió,
aclama’l ple de goig / perquè el Sant d’Israel és
gran a la teva ciutat. R.

Lectura de la carta de sant Pau
als cristians de Filips (Fl 4,4-7)
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho
repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui
com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No
us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres
peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu,
que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 3,10-18)
En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui
tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i
qui tingui menjar, que el comparteixi també amb
els altres.» Entre els qui anaven a fer-se batejar
hi havia també uns cobradors d’impostos que li
deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els
contestà: «No exigiu més del que està establert.»
Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem
de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu
ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.» La gent,
que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el
qui és més poderós que jo, tan poderós que no
soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les
mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà
al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc
que no s’apaga.» Amb aquestes i moltes altres
exhortacions, Joan anunciava al poble la bona
nova.

Diumenge II d’Advent (C)

Lectura del llibre de Baruc (Ba 5,1-9)
Jerusalem, treu-te el vestit de dol i d’aflicció, i engalana’t per sempre amb la glòria de Déu. Vesteix-te amb
el mantell de la bondat de Déu, posa’t al front per dia­dema la glòria de l’Etern. Déu farà que sota el cel es
vegi pertot arreu la teva resplendor i tindràs per sempre aquest nom, que Déu t’imposarà: Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-a-Déu. Alça’t, Jerusalem,
guaita des del cim cap a l’orient i veuràs com, per ordre del Sant, es reuneixen els teus fills de llevant i
de ponent; canten d’alegria recordant l’obra de Déu.
Quan van sortir de tu, caminaven escortats d’enemics,
però ara Déu te’ls retorna portats gloriosament com
en un tron reial. Déu ordena que s’abaixin els turons
més alts i les muntanyes perpètues, que s’omplin les
fondalades i s’anivelli la terra, perquè Israel camini
segur sota la glòria de Déu. Fins els boscos i tots els
arbres aromàtics faran ombra a Israel per manament
de Déu. Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de
la seva glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li
són propis.

Salm responsorial (125)
R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb
quin goig ho celebrem!
Quan el Senyor renovà la vida a Sió / ho crèiem un somni; /
la nostra boca s’omplí d’alegria, / de crits i de rialles. R.
Els altres pobles es deien: «És magnífic / el que el Senyor fa a favor d’ells.» / És magnífic el que el Senyor fa
a favor nostre, / amb quin goig ho celebrem! R.
Renoveu la nostra vida, Senyor, / com l’aigua renova
l’estepa del Nègueb. / Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega. R.
Sortien a sembrar tot plorant, / emportant-se la llavor; /
i tornaran cantant d’alegria, / duent a coll les seves
garbes. R.

Lectura de la carta de sant Pau
als cristians de Filips (Fl 1,4-6.8-11)
Germans, sempre que prego per vosaltres la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins
avui.
Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en
vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme
fins al dia de Jesucrist. Déu és testimoni de com us
enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que
us té Jesucrist.
I el que jo demano en la pregària és que el vostre
amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de
coneixement i de finor d’esperit, perquè sapigueu
apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de
justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança
de Déu.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 3,1-6)
L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre
Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes
era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abi­lena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de
Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per
tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de
conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia el
que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu
crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li
el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les
muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una
plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.»

Diumenge I d’Advent (C)

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 33,14-16)
«Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel
i a la de Judà. Aquells dies, aquells temps, faré néixer a David un plançó bo, que es comportarà en
el país amb justícia i bondat. Aquells dies serà
salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de
Jerusalem. I a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-elnostre-bé.»

Salm responsorial (24)
R. A vós elevo la meva ànima, Senyor.
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes, / feu
que aprengui els vostres camins. / Encamineume en la vostra veritat, instruïu-me, / perquè vós
sou el Déu que em salveu. R.
El Senyor, bondadós i recte, / ensenya el bon camí als pecadors. / Encamina els humils per sendes
de justícia, / els ensenya el seu camí. R.
Tot l’obrar del Senyor és fruit d’amor fidel / per als
qui guarden la seva aliança. / El Senyor es fa conèixer íntimament als seus fidels, / els revela la
seva aliança. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Tessalònica
(1Te 3,12-4,2)
Germans, que el Senyor faci créixer fins a vessar
l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal
com nosaltres també us estimem. Que ell refermi
els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el
nostre Senyor, vindrà amb els seus sants. Amén.
I ara, germans, volem fer-vos una exhortació i un
prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el
nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més. Ja sabeu els
preceptes que us vam donar de part de Jesús, el
Senyor.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 21,25-28.34-36)
En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la
terra, les nacions viuran amb l’ai al cor, esverades
pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà. Llavors veuran venir el Fill
de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una
gran majestat. Quan tot això comenci a succeir,
alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.
Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés
de menjar i beure o la preocupació dels negocis
no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre
aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur com
un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant
que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de
l’home.»

Jesucrist, Rei de tot el món (B)

Lectura de la profecia de Daniel
(Dn 7,13-14)
Tot mirant aquella visió de nit, vaig veure
venir enmig dels núvols del cel com un Fill
d’home, s’acostà al vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge.
La seva sobirania és eterna, no passarà mai,
la seva reialesa no decaurà.

Salm responsorial (92)
R. El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor és rei, va vestit de majestat. /
El Senyor va vestit i cenyit de poder. R.
Manté ferm tot el món, incommovible. /
El vostre soli es manté des del principi, /
vós sou des de sempre. R.
El vostre pacte és irrevocable; / la santedat, Senyor, escau a casa vostra / al llarg de
tots els temps. R.

Lectura de l’Apocalipsi de Sant Joan
(Ap 1,5-8)
Jesucrist és el testimoni fidel, el primer ressuscitat d’entre els morts, el sobirà dels
reis de la terra. Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang
per fer de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare; que li
sigui donada la glòria i el poder pels segles
dels segles. Amén. Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls,
fins aquells que el van traspassar, i totes
les famílies de la terra es lamentaran per
ell. Sí, amén. Jo soc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet, i l’Omega, que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i
el qui ha de venir, el Déu de l’univers.

Lectura de l’Evangeli segons
sant Joan (Jn 18,33b-37)
En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets
tu el rei dels jueus?» Jesús contestà: «Surt
de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» Respongué Pilat: «Jo, no soc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui
t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet.» Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si
fos d’aquest món, els meus homes haurien
lluitat perquè jo no fos entregat als jueus.
I és que la meva reialesa no és d’aquí.» Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.» Jesús contestà: «Teniu raó: jo soc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la
veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»

Diumenge XXXIII de durant l’any (B)

Lectura de la profecia de Daniel (Dn 12,1-3)
En aquell temps es presentarà Miquel, comandant dels exèrcits celestials, que vetlla pels fills
del teu poble; hi haurà un temps de desgràcies
com no se n’havien vist des que existeixen les
nacions fins aquell moment. Però en aquell moment serà salvat el teu poble, tots els qui estaran
inscrits en el llibre. La multitud dels qui dormen a
la pols de la terra es desvetllarà, uns per a la vida eterna, altres per a la vergonya d’una reprovació eterna. Els justos resplendiran com la llum del
firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon
camí brillaran com els estels per sempre més.

Salm responsorial (15)
R. Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Senyor, heretat meva i calze meu, / vós m’heu
triat la possessió. / Sempre tinc present el Senyor; / amb ell a la dreta, mai no cauré. R.
El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, /
fins el meu cor reposa confiat: / no abandonareu la meva vida enmig dels morts / ni deixareu
caure a la fossa el qui us estima. R.
M’ensenyareu el camí que duu a la vida: / joia i
festa a desdir a la vostra presència; / al vostre
costat delícies per sempre. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus
(He 10,11-14.18)
Tots els sacerdots oficien diàriament i ofereixen
sovint unes víctimes semblants, que mai no poden treure els pecats. Però Jesucrist, després
d’oferir-se una sola vegada com a víctima pels
pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de
Déu, esperant que Déu faci dels seus enemics
l’escambell dels seus peus. Amb una sola oblació ha consagrat del tot i per sempre els qui havien de ser santificats.
Un cop Déu ha perdonat els pecats, ja no cal
presentar cap més ofrena per obtenir-ne el perdó.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 13,24-32)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
«Aquells dies, després d’aquelles desgràcies,
el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran
poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà
els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més
llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i
apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es
tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu
tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a
les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les
meves paraules no passaran. Ara, del dia i de
l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels
ni el Fill; només ho sap el Pare.»

Diumenge XXXII de durant l’any (B)

Lectura del primer llibre dels Reis
(1Re 17,10-16)
En aquell temps el profeta Elies se n’anà a Sarepta. Quan arribà a l’entrada del poble hi havia allà
una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué:
«Porta’m, si et plau, una mica d’aigua per beure.»
Mentre l’anava a buscar, Elies la tornà a cridar
i li digué: «Porta’m, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et
juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat
de farina i una mica d’oli. Ara estava recollint
aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per
al meu fill. Ens el menjarem i després morirem de
fam.»
Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com
dius, però primer fes un panet per a mi i doname’l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill.
Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el
pot de la farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins al
dia que el Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va
fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies,
tant ella com la seva família van poder menjar:
no es va buidar el pot de la farina ni s’abaixà l’oli
de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d’Elies.

Salm responsorial (145)
R. Lloa el Senyor, ànima meva.
El Senyor, que es manté fidel per sempre, / fa justícia als oprimits, / dona pa als qui tenen fam. /
El Senyor deslliura els presos.
El Senyor dona la vista als cecs, / el Senyor redreça els vençuts. / El Senyor estima els justos; /
el Senyor guarda els forasters. R.
Manté les viudes i els orfes, / i capgira els camins
dels injustos. / El Senyor regna per sempre, és el
teu Déu, / Sió, per tots els segles. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus
(He 9,24-28)
Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge
del veritable, fet per mà d’homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s’ha presentat davant Déu per
nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s’ha d’oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d’anar sofrint la seva passió des de la
creació del món. De fet no ha aparegut fins ara,
a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola
vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort
ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una
sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per
raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre’l.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 12,38-44) (Versió abreujada)
En aquell temps, Jesús, estant assegut al temple,
davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent
hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de
les més petites. Jesús cridà els deixebles i els
digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que
ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

Diumenge XXXI de durant l’any (B)

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 6,2-6)
En aquells dies, Moisès digué al poble: «Reverencia el Senyor, el teu Déu, compleix durant tota la
vida els manaments que et dono, tant tu, com
els teus fills i els fills dels teus fills. Així viureu
anys i més anys. Escolta, Israel, mira de posar
en pràctica això que et mano; així seràs un poble
feliç i nombrós en un país que regalima llet i mel,
tal com el Senyor ho va prometre als teus pares.
Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb
tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces. Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.»

Salm responsorial (17)
R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.
Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu, / roca i muralla que em deslliura. R
Déu meu, penyal on m’emparo, / escut i força que
em salva. / Rodejat d’adversaris delirants, clamo
el Senyor, / crido auxili d’entre els enemics. R.
Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal. / Beneeixo el Senyor que em salva. / Ha donat grans victòries al seu rei, / ha mostrat l’amor que té al seu
ungit. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus
(He 7,23-28)
Germans, els sacerdots de l’antiga aliança van
ser molts, perquè la mort els impedia de continuar
en les seves funcions. Però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú les funcions sacerdotals. Per això té el poder de salvar definitivament
tots els qui per ell s’acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d’ells. Un sacerdot
així és el que ens calia: sant, innocent i sense
taca; per això va ser tret d’enmig dels pecadors i
enlairat més amunt del cel. Ell no necessita, com
els altres, oferir víctimes cada dia tant pels seus
propis pecats com pels pecats del poble: es va
oferir a si mateix una sola vegada. La Llei havia
fet sacerdots uns homes plens de febleses, però
els termes del jurament que ha substituït la Llei
han consagrat el Fill, que serà per sempre un sacerdot perfecte.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 12,28b-34)
En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a
trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és
el primer de tots els manaments de la Llei?» Jesús li
respongué: «El primer és aquest: “Escolta, Israel:
El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les
forces”. El segon és: “Estima els altres com a tu
mateix”. No hi ha cap altre manament més gran
que aquest.» El mestre de la Llei li digué: «Molt bé,
mestre. És veritat que Déu és un de sol i que no n’hi
ha cap altre fora d’ell. I que estimar-lo amb tot el
cor, amb tot el pensament i amb totes les forces,
i estimar els altres com a si mateix és millor que
tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a
l’altar.» Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada li digué: «No ets lluny del regne de Déu.»
I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.

Diumenge XXX de durant l’any (B)

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 31,7-9)
Això diu el Senyor: «Crideu d’alegria, celebreu la
sort de Jacob, la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta
d’Israel!
Jo els faré venir del país del Nord, els reuniré
des de l’extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí
suau, sense entrebancs. Perquè jo soc un pare per
a Israel, i Efraïm és el meu fill gran.»

Salm responsorial (125)
R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!
Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho crèiem un
somni, / la nostra boca s’omplí d’alegria, / de crits
i de rialles. R.
Els altres pobles es deien: / «És magnífic el que
el Senyor fa a favor d’ells.» / És magnífic el que el
Senyor fa a favor nostre, / amb quin goig ho celebrem! R.
Renoveu la nostra vida, Senyor, / com l’aigua renova l’estepa del Nègueb. / Els qui sembraven amb
llàgrimes als ulls, / criden de goig a la sega. R.
Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor; / i tornaran cantant d’alegria, / duent a coll les
seves garbes. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus
(He 5,1-6)
Els grans sacerdots, presos d’entre els homes,
són destinats a representar els homes davant
Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els
és difícil de ser indulgents amb els qui pequen
per ignorància o per error, perquè ells mateixos
experimenten per totes bandes les seves pròpies
febleses. Per això necessiten oferir sacrificis pels
seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon.
Tampoc el Crist no s’atribuí a ell mateix la glòria
de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada
aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per
sempre com ho fou Melquisedec.»

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 10,46-52)
En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els
seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi
havia assegut, demanant caritat, un cec que es
deia Bar-Timeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David,
Jesús, compadiu-vos de mi.» Tothom el renyava
per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort:
«Fill de David, compadiu-vos de mi.» Jesús s’aturà i digué: «Crideu-lo.» Ells criden el cec i li diuen:
«Anima’t i vine, que et crida.» El cec llançà la capa,
s’aixecà d’una revolada i anà cap a Jesús. Jesús
li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.» Jesús li diu: «Ves, la teva
fe t’ha salvat.» A l’instant hi veié, i el seguia camí
enllà

Diumenge XXIX de durant l’any (B)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 53,10-11)
El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes
veurà una descendència, viurà llargament, i per ell
el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies
al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just,
amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres
després de prendre damunt seu les culpes d’ells.

Salm responsorial (32)
R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.
La paraula del Senyor és sincera, / es manté fidel en
tot el que fa; / estima el dret i la justícia, / la terra és
plena del seu amor. R.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, / els qui
esperen en l’amor que els té; / ell els allibera de la
mort, / i els retorna en temps de fam. R.
Tenim posada l’esperança en el Senyor, / auxili nostre i escut que ens protegeix. / Que el vostre amor,
Senyor, no ens deixi mai; / aquesta és l’esperança
que posem en vós. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus
(He 4,14-16)
Germans, mantinguem ferma la fe que professem,
ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu.
Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de
compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que
nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense
pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron
de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l’hora,
l’auxili que necessitem.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 10,35-45)
En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre,
voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.» Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que
sereu glorificat, puguem seure l’un a la vostra dreta
i l’altre a la vostra esquerra.» Jesús els respongué:
«No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que
jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo
seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem.» Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme
amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.»
Quan els altres deu ho sentiren, s’indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com
a governants disposen dels seus súbdits com en
fossin amos, i els grans personatges mantenen els
altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser
pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l’esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut
a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»

Diumenge XXVIII de durant l’any (B)

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 7,7-11)
Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la
riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que
el fang. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa,
i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els
béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.

Salm responsorial (89)
R. Que el vostre amor, Senyor, no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies / per adquirir
la saviesa del cor. / Calmeu-vos, Senyor, què espereu? /
Sigueu pacient amb els vostres servents. R.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos / i ho celebrarem amb goig tota la vida. / Doneu-nos tants dies
d’alegria com ens n’heu donat d’aflicció, / tants anys de
joia, com n’hem vist de penes. R.
Que puguem veure la vostra obra, / que els nostres fills
vegin la vostra glòria. / Que l’amabilitat del Senyor, el
nostre Déu, / reposi damunt els seus servents. / Doneu encert a l’obra de les nostres mans. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus
(He 4,12-13)
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant
que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima
i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món
creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu
i descobert davant els ulls d’aquell a qui haurem de
donar comptes.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 10,17-30)
Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per
què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps
què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.» Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: ves
a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs
un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.»
Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot
trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en
sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n’és de difícil, d’entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.» Ells quedaren encara més sorpresos i
deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.» Llavors Pere es posà a dir-li:
«Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.»
Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels
qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa,
germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»

Diumenge XXVII de durant l’any (B)

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 2,18-24)
El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l’home estigués sol. Li faré qui l’ajudi i l’acompanyi.» El SenyorDéu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i
tots els ocells, i els presentà a l’home, a veure quin
nom els donaria: el nom que l’home donava a cada
un dels animals era el seu nom. L’home donà el nom
a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a
cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç
d’ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu
va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà
adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb
carn el buit que havia deixat. Després, de la costella
que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la
presentà a l’home. L’home digué: «Aquesta sí que és
os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom
serà l’esposa, perquè ha estat presa de l’espòs.»
Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a
la seva esposa, i des d’aquell moment ells dos formen una sola família.

Salm responsorial (127)
R. Que el Senyor ens beneeixi tota la vida.

Lectura de la carta als cristians hebreus
(He 2,9-11)
Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per
sota dels àngels, però ara, després de la passió i la
mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè
Déu, que ens estima, va voler que morís per tots.
Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que
aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui
són santificats tenen un mateix pare, i per això no
s’avergonyeix d’anomenar-los germans.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 10,2-16)
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús
per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va
ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet
de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al
principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa
el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells
dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos,
sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l’home
no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles
tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els
digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera,
i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb
un altre, comet adulteri.»
La gent portava a Jesús uns nens perquè els
imposés les mans, però els deixebles renyaven
els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que
els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no
els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són
com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el
regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.»
I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les
mans.

Diumenge XXVI de durant l’any (B)

Lectura del llibre dels Nombres (Nm 11,25-29)
En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava
amb Moisès. Llavors prengué de l’Esperit que Moisès
tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Esperit es
posà damunt d’ells entraren en estat d’exaltació profètica i no paraven. En el campament havien quedat dos
homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però
que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació profètica.
Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè,
fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.» Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que
tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el
Senyor els donés a tots el seu Esperit!»

Salm responsorial (18)
R. Els preceptes del Senyor omplen el cor de goig.
És perfecta la llei del Senyor, / i l’ànima hi descansa; /
és ferm el que el Senyor disposa, / dona seny als ignorants. R.
Venerar el Senyor és cosa santa, / es manté per sempre; / els determinis del Senyor són ben presos, / tots
són justíssims. R.
El servent vostre està prompte a guardar-los amatent; /
però, qui s’adona de les pròpies errades? / Disculpeu
el que em passa inadvertit. R.
Preserveu-me, Senyor, de l’orgull, / que no s’apoderi de
mi; així seré irreprensible, / i net d’una gran culpa. R.

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 5,1-6)
Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat
els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament
aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu
escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat
a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a
la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança.
Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha
resistit.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 9,38-43.45.47-48)
En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem
vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li
dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui venen
amb nosaltres.» Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú
que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom,
perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa.

Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que
el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si
la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que
entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues
mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et
fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida
sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus
a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l.
Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull, i no
que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc
no mor mai i el foc no s’apaga.»

Diumenge XXV de durant l’any (B)

Lectura del llibre de la Saviesa
(Sv 2,12.17-20)
Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens
fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu
que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que
diu, provem com serà la seva fi. Si realment el
just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà
dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a
una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el
protegirà.»

Salm responsorial (53)
R. El Senyor fa costat als meus defensors.
Déu poderós, feu-me justícia, / salveu-me, pel
vostre nom. / Escolteu la meva súplica, / escolteu les meves paraules. R.
Mireu com s’aixequen contra mi, / amb quina violència em volen la mort. / No pensen en Déu. R.
Però és Déu qui m’ajuda, / i fa costat als meus
defensors. / De tot cor oferiré sacrificis, / us lloaré, Senyor, perquè sou bo. R.

Lectura de la carta de sant Jaume
(Jm 3,16-4,3)
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa
que ve de dalt abans que tot és pura; és també
pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de
bons fruits, imparcial i sincera.
El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau.
D’on venen entre vosaltres les lluites i les baralles? No venen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no
teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu.
Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu.
O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els
plaers.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 9,30-37)
En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven
per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués
ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El
Fill de l’home serà entregat en mans dels homes,
el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap
de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a CafarNaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel
camí havien discutit quin d’ells seria el més important.
Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué:
«Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el
servidor de tots.» Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui
acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom,
m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»

Diumenge XXIV de durant l’any (B)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,5-9a)
El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no
he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El
Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut:
per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré
avergonyit. Tinc al meu costat el jutge que em declara
innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats. Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti.
Déu, el Senyor, em defensa: qui em podrà condemnar?

Salm responsorial (114)
R. Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor.
Estimo de tot cor el Senyor: / el Senyor ha escoltat la meva súplica, / ha escoltat el meu clam així que l’invocava. R.
M’envoltaven els llaços de la mort, / tenia davant meu
els seus paranys, / i dintre meu l’angoixa i el neguit. /
Vaig invocar el nom del Senyor: / «Ah, Senyor, salveu-me
la vida.» R.
El Senyor és just i benigne, / el nostre Déu sap compadir. / El Senyor salvaguarda els senzills, / jo era feble
i m’ha salvat. R.
Ha alliberat de la mort la meva vida, / els meus ulls, de
negar-se en el plor, / els meus peus, de donar un pas en
fals. / Continuaré caminant entre els qui viuen, / a la
presència del Senyor. R.

Lectura de la carta de sant Jaume
(Jm 2,14-18)
Germans meus, si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, de què serviria? A un home així, la fe
el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans
o germanes no tingués ni vestits ni l’aliment de cada dia,
i algú de vosaltres li digués: «Ves-te’n en pau, abriga’t
bé i alimenta’t», però no li donés res del que necessita,
quin profit li faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no
hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la
fe, jo tinc les obres. Doncs bé, si pots, demostra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 8,27-35)
En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se
n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que
soc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan
Baptista, d’altres, que sou Elies, d’altres, que sou algun dels profetes.» Llavors els preguntà: «I vosaltres,
qui dieu que soc?» Pere li respon: «Vós sou el Messies.»
Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.
I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de
patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap
de tres dies ressuscitarà.» I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradirlo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles
i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu,
sinó com els homes.» Després cridà la gent i els seus
deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es
negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui
la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.»

Diumenge XXIII de durant l’any (B)

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 35,4-7a)
Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no
tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve
per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell
mateix qui us ve salvar. Llavors es desclouran
els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la
llengua del mut cridarà de goig, perquè l’aigua ha brollat a l’estepa, han nascut torrents
en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d’aigua.

Salm responsorial (145)
R. Lloa el Senyor, ànima meva.
El Senyor es manté fidel per sempre, / fa justí­cia als oprimits, / dona pa als qui tenen fam. /
El Senyor deslliura els presos. R.
El Senyor dona la vista als cecs, / el Senyor redreça els vençuts, / el Senyor estima els justos, / el Senyor guarda els forasters. R.
Manté les viudes i els orfes, / i capgira els
camins dels injustos. / El Senyor regna per
sempre; / és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R.

Lectura de la carta de sant Jaume
(Jm 2,1-5)
Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de
comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb
un anell d’or, i entra també un pobre mal
vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben
vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda’t dret
o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes
que jutgen amb criteris dolents? Escolteu,
germans meus estimats: No sabeu que Déu
ha escollit els pobres d’aquest món per ferlos rics en la fe i hereus del Regne que ell ha
promès als qui l’estimen?

Lectura de l’Evangeli segons
sant Marc (Mc 7,31-37)
En aquell temps, Jesús tornà del territori de
Tir pel camí de Sidó, i se n’anà cap al llac
de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans.
Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent,
li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà
la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué:
«Efatà», que vol dir, «obre’t». A l’instant se li
obriren les orelles, la llengua se li deslligà i
parlava perfectament. Jesús els prohibí que
ho diguessin a ningú, però com més els ho
prohibia, més ho explicaven a tothom, i no
se’n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé:
fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.»

DIUMENGE XVIII DE DURANT L’ANY (B)

Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 16,2-4.12-15)
En aquells dies, tota la comunitat del poble d’Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d’Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor
ens hagués fet morir tots al país d’Egipte quan encara sèiem al voltant de
les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap
aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam.» El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollirne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen
o no el que jo els mano. He sentit aquestes murmuracions del poble d’Israel. Digue’ls, doncs: “Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de
pa com voldreu”, i sabreu que jo, el Senyor, soc el vostre Déu.» Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l’endemà al
matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s’esvaí, quedà per
tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la
terra. Els israelites, en veure-ho es deien l’un a l’altre: «Manhu», que vol dir
“Què és això?”. Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa
que el Senyor us dona per aliment.»

Salm responsorial (77)
R. El Senyor els donà el seu blat celestial.
El que vam sentir i aprendre, / el que els pares
ens van contar, / no podem amagar-ho als nostres fills, / i que ells ho contin als qui vindran. /
Són les gestes glorioses del Senyor. R.
Ell donà ordres als núvols / i obrí els batents del
cel, / perquè plogués l’aliment del mannà, /
el do del seu blat celestial. R.
I els homes van menjar el pa dels àngels, / les
provisions abundants que els enviava. / Els introduí al seu clos sagrat, / a la muntanya que
el seu braç es conquerí. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 4,17.20-24)
Germans, us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen
els pagans. Es guien per criteris que no valen. Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. No us l’han predicat tal com és? No us
han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d’aquesta naturalesa envellida; els designis que
la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa
de veritat.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan (Jn 6,24-35)
En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles
tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu
vingut, aquí?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no
em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat
tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé,
sinó pel menjar que es conserva sempre i dona la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el
seu segell personal.» Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu
vol?» Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que
ell ha enviat.» Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens
convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el
desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial.”» Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que
us dona el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa
del cel per donar vida al món.» Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest
pa.» Jesús els diu: «Jo soc el pa que dona la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»

Sant Jaume apòstol

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 4,33.5,12.27-33.12,2)
En aquells dies, el testimoni que els Apòstols donaven de
la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que
tenien d’obrar molts miracles i prodigis entre el poble. Els
guardes s’emportaren els Apòstols i els presentaren al sanedrí.
El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us
vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de
Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres
doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.» Pere i els Apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer
que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità
Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul.
La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador,
per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni
l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.»
Ells, en sentir això, s’exasperaven i volien condemnar-los a
mort. Més tard el rei Herodes feu matar amb l’espasa Jaume,
el germà de Joan.

Salm responsorial (66)
R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els
pobles alhora.

Lectura de la segona carta de sant Pau
als cristians de Corint (2Co 4,7-15)
Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest
poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la
sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les
mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per
terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida. Sempre i pertot arreu portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè
també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida
de Jesús. És ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de
Jesús sempre estem a mercè de la mort, i així la vida de Crist
es manifesta en la nostra carn mortal. Jesús manifesta el seu
esclat en la nostra carn mortal. D’aquesta manera, ni la mort
no deixa mai de fer en nosaltres la seva obra, ni la vida en vosaltres. L’Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat.» Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe,
també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens
ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva
presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és en
bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura
que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció
de gràcies a la seva glòria.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 20,20-28)
En aquell temps, la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu,
anà a trobar Jesús amb els seus fills i es prosternà per demanar-li un favor. Jesús li digué: «Què demanes?» Ella li respongué: «Maneu que en el vostre Regne aquests dos fills
meus seguin l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.» Jesús contestà: «No sabeu què demaneu. Podeu beure
el calze que jo he de beure?» Ells li diuen: «Sí que podem.» Els
diu Jesús: «És cert, vosaltres beureu el meu calze, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha
de concedir; és per a aquells a qui el meu Pare ho ha reservat.» Quan els altres deu sentiren tot això s’indignaren contra els dos germans, però Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els governants disposen dels
seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres
no ha de ser pas així: qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha
de ser el vostre esclau, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»

Diumenge XVI de durant l’any (B)

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 23,1-6)
Ai dels pastors que perden i dispersen les ovelles
del meu ramat, diu l’oracle del Senyor. Per això el
Senyor, Déu d’Israel, diu als pastors del meu poble:
«Vosaltres heu dispersat les meves ovelles i les
heu fetes fugir, en lloc de fer-ne el recompte. Doncs
ara jo passaré comptes amb vosaltres per reclamar
tot el mal que heu fet, diu l’oracle del Senyor. I totes
les ovelles que em queden, jo mateix les recolliré
de tots els països on les havia fet fugir, i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i s’hi multiplicaran. Els donaré pastors que les menin, i ningú
no tornarà a fer-los por, ni a esfereir-les, ni en mancarà cap, diu l’oracle del Senyor.» Venen dies, diu l’oracle del Senyor, que faré germinar un rebrot legítim del llinatge de David, i serà un rei excel·lent
que farà regnar en el país la justícia i el bé. En els
seus dies Judà no sofrirà cap mal i Israel viurà segur. El seu nom serà: «El-Senyor-és-el-nostre-bé.»

Salm responsorial (22)
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
El Senyor és el meu pastor, no em manca res, / em
fa descansar en prats deliciosos; / em mena al repòs
vora l’aigua, i allí em retorna. / Em guia pels camins
segurs. / Per l’amor del seu nom. R.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos no tinc por
de res, / perquè us tinc vora meu; / la vostra vara de
pastor, / m’asserena i em conforta. R.
Davant meu pareu taula vós mateix, / i els enemics
ho veuen; / m’heu ungit el cap amb perfums, / ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m’acompanyen tota la vida, / i viuré anys i més anys a la casa
del Senyor. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
d’Efes (Ef 2,13-18)
Germans, vosaltres abans éreu lluny de les promeses, però ara la sang del Crist us ha apropat.
Ell és la nostra pau. De dos pobles n’ha fet un de
sol, ja que ell ha destruït la barrera que els separava i els mantenia enemics, abolint en el seu propi
cos la Llei i els preceptes. Així ha posat pau entre
tots dos pobles i ha creat una nova humanitat centrada en ell. Per la seva mort a la creu ha fet morir
l’enemistat i, units en un sol cos, els ha reconciliat
tots dos amb Déu. Per això ha vingut a portar-­nos
la bona nova de la pau: la pau a vosaltres, que éreu
lluny, i la pau als qui eren a prop. Per ell uns i altres
tenim entrada al Pare, guiats per un sol Esperit.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 6,30-34)
En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat.
Ell els diu: «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat
i reposeu una mica.» Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni per menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts
ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i
arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà
veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren
com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.

Diumenge XV de durant l’any (B)

Lectura de la profecia d’Amós (Am 7,12-15)
En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós: «Vident, ves-te’n d’aquí. Fuig al país
de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Bet-El, guarda’t de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de
l’estat.» Amós li respongué: «Jo no soc profeta,
ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo
soc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors,
però el mateix Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “Ves a profetitzar a Israel, el meu
poble”».

Salm responsorial (84)
R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneunos la vostra salvació.
Jo escolto què diu el Senyor: / Déu anuncia la pau
al seu poble. / El Senyor és a prop per salvar els
seus fidels, / i la seva glòria habitarà al nostre
país. R.
La fidelitat i l’amor es trobaran, / s’abraçaran la bondat i la pau; / la fidelitat germinarà de la terra, /
i la bondat mirarà des del cel. R.
El Senyor donarà la pluja, / i la nostra terra donarà el seu fruit. / La bondat anirà al seu davant, /
i la pau li seguirà les petjades. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
d’Efes (Ef 1,3-14) (Versió abreujada)
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena
de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí
en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants,
irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva
benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu
Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu
de la seva sang. Les nostres culpes han estat
perdonades. La riquesa dels favors de Déu s’ha
desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota
aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha
fet conèixer el secret de la decisió benèvola que
havia pres en ell mateix, per executar-la quan els
temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot
el món, tant el del cel com el de la terra.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 6,7-13)
En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà
d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre
els esperits malignes i els recomanà que, fora
del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa,
ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les
sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu
d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra
ells.»
Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que
es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb
oli molts malalts, que es posaven bons.

Diumenge XIV de durant l’any (B)

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 2,2-5)
En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va
fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em
digué: «Fill d’home, t’envio al poble d’Israel,
a un poble de rebels que s’han alçat contra mi.
Tant ells com els seus pares, fins avui mateix,
no han deixat mai de ser-me infidels. T’envio a
aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu
digue’ls: “Això diu el Senyor Déu”, perquè, ni
que siguin un poble que sempre es revolta,
han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells.»

Salm responsorial (122)
R. Tenim els ulls posats en el Senyor, fins que
s’apiadi de nosaltres.
A vós, que teniu el tron dalt del cel, / aixeco els
meus ulls. / Com l’esclau té els ulls posats / en
les mans del seu amo. R.
Com l’esclava té els seus ulls / en les mans de
la mestressa, / tenim els ulls posats en el Senyor, / fins que s’apiadi de nosaltres. R.
Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos, / estem saturats de menyspreu. / La nostra ànima
n’està ben saturada, / dels escarnis dels altius, / del menyspreu dels insolents. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau
als cristians de Corint (2Co 12,7-10)
Germans, les revelacions que he rebut eren
tan extraordinàries que Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una
espina a la carn: és un enviat de Satanàs que
em bufeteja perquè m’enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: En tens prou amb
la meva gràcia; el meu poder ressalta més com
més febles són les teves forces. Per això estic
content de gloriar-me de les meves febleses;
gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist.
M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre,
perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan
soc feble és quan soc realment fort.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 6,1-6)
En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en
sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot
això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No
és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de
Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva
parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans
a uns quants malalts, que es van posar bé. I el
sorprenia que no volguessin creure. Després
recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Diumenge XIII de durant l’any (B)

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 1,13-15;2,23-24)
Déu no va fer la mort, ni li agrada que l’home perdi la
vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món
perquè l’home visqui, sense posar-hi cap mena de verí
de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè
la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l’home
sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència
eterna. Però l’enveja del diable va introduir la mort al
món, i els partidaris d’ell són els qui en fan l’experiència.

Salm responsorial (29)
R. Amb quin goig us exalço, Senyor!
Amb quin goig us exalço, Senyor. / M’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava, / i no heu permès que se n’alegrin els enemics. / Senyor, m’heu arrencat de la terra
dels morts, / quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat a
la vida. R.
Canteu al Senyor, els qui l’estimeu, / enaltiu la seva
santedat. / El seu rigor dura un instant; / el seu favor,
tota la vida. / Cap al tard tot eren plors, / l’endemà
són crits de joia. R.
Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me, Senyor. / Heu mudat en joia les meves penes, Senyor, Déu
meu, / us lloaré per sempre. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau
als cristians de Corint (2Co 8,7.9.13-15)
Germans, vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l’amor amb
què us estimem. Sigueu també generosos en aquest
favor que us demano. Coneixeu prou bé la generositat
de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer
pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. No seria just que, per alleujar els altres, vosaltres patíssiu estretor. Més aviat, que en el moment
present, buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells, que supleixi el que us farà falta a vosaltres,
mirant que hi hagi igualtat. És allò que diu l’Escriptura:
«Ni als qui n’havien recollit molt els en sobrava, ni als
qui n’havien recollit poc els en faltava.»

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 5,21-43) (Versió abreujada)
En aquell temps, Jesús arribà en barca de l’altra riba
del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà
vora l’aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als
peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu: «La meva
filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori.» Jesús se n’anà amb ell,
i el seguia molta gent.
Arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen:
«La teva filla és morta. Què en trauràs d’amoïnar el
mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no
tinguis por.» I només va permetre que l’acompanyessin
Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben
a la casa del cap de sinagoga, veu l’aldarull de la gent,
que plorava i cridava fins a eixordar.
Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i
aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm.»
Ells se’n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l’acompanyaven, entra a l’habitació, li dona la mà i li diu: «Talita,
cum», que vol dir: «Noia, aixeca’t.» A l’instant la noia,
que ja tenia dotze anys, s’aixecà i es posà a caminar.
Ells no se’n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els
digué que donessin menjar a la noia.

Diumenge XII de durant l’any (B)

Lectura del llibre de Job (Jb 38,1.8-11)
El Senyor, des de la tempesta, digué a Job:
«¿Qui posà les portes que limiten la mar quan
naixia plena d’insolència, i jo la vestia amb les
boires i li donava, per bolquers, la nuvolada? Jo
vaig retallar les seves vores i la vaig tancar
amb portes i barrots, tot dient-li: Fins aquí et
permeto de venir, no més enllà. Atura la insolència de les teves ones.»

Salm responsorial (106)
R. Enaltiu el Senyor, perdura eternament el seu
amor.
Uns comerciants que s’embarcaren / i es feren
mar endins / foren testimonis de les obres del
Senyor, / dels seus prodigis en alta mar. R.
A una ordre seva es girà un huracà que aixecava grans onades: / es veien al cel, es veien al
fons, i, extenuats de mareig, / no es tenien drets,
no hi valia res la seva perícia. R.
En les seves penes cridaren el Senyor, / i els salvà d’aquell perill: apaivagà el temporal / i vingué la bonança, / es calmaren les onades del
mar. R.
I els va dur fins al port, plens de goig per la calma retrobada. / Que reconeguin els favors del
Senyor, / els prodigis que ha fet en bé dels homes. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau
als cristians de Corint (2Co 5,14-17)
Germans, l’amor que el Crist ens té ens obliga:
hem de reconèixer que un ha mort per tots. I és
que tots han mort, però ell ha mort per tots,
perquè els qui viuen no visquin ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i
ha ressuscitat. Per això nosaltres, des d’ara, ja
no valorem ningú per la seva condició mortal,
i si en altre temps havíem valorat així el Crist,
ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són
una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 4,35-41)
Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles:
«Passem a l’altra riba.» Deixaren, doncs, la gent,
i se l’endugueren en la mateixa barca on es
trobava. Vora d’ells seguien també altres barques. Mentrestant s’aixecà un temporal de vent
tan fort que les onades queien sobre la barca
i s’anava omplint. Jesús era a popa, dormint
amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li
diuen: «Mestre, no veieu que ens enfonsem?»
Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué a l’aigua: «Calla i estigues quieta.» El vent amainà
i seguí una gran bonança. Després els digué:
«Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?»
Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l’un
a l’altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i
l’aigua l’obeeixen?»

Diumenge XI de durant l’any (B)

Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 17,22-24)
Això diu el Senyor: «També jo prendré un esqueix
del brot alterós que corona el cedre, arrencaré
un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el
plantaré visiblement en una muntanya ben alta,
en una muntanya de la serralada d’Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un
cedre magnífic. Ocells de tota mena s’ajocaran a
la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Tots
els arbres del bosc sabran que jo soc el Senyor.
Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts,
asseco els arbres verds i faig reverdir els secs.
Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré.»

Salm responsorial (91)
R. És bo de lloar-vos, Senyor.
És bo de lloar l’Altíssim, / de cantar al vostre nom,
Senyor, / de proclamar al matí el vostre amor, /
i de nit la vostra fidelitat. R.
Els justos creixeran com les palmeres, / es faran
grans com els cedres del Líban; / plantats a la
casa del Senyor creixeran als atris del nostre
Déu. R.
Encara donaran fruit a la vellesa, / continuaran
plens d’ufana i de vigor, / per proclamar que el
Senyor és recte, / que la meva Roca no coneix
la injustícia. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau
als cristians de Corint (2Co 5,6-10)
Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que
mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny
del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó
creure sense veure’l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure
amb el Senyor, i no ambicionem res més que serli plaents, tant ara que som en el cos com quan
en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú
ha de rebre el que li correspongui segons el bé
o el mal que haurà obrat vivint en el cos.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 4,26-34)
En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el
gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell
sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer
els brins, després les espigues i finalment el blat
granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja
és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat
el temps de la sega.» Deia també: «A què podem
comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita
de les llavors, però un cop sembrada, es posa a
créixer i acaba més gran que totes les hortalisses,
amb unes branques tan grosses que els ocells es
poden ajocar a la seva ombra.» Jesús anunciava el
regne de Déu amb moltes paràboles semblants,
perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però
en privat ho explicava tot als deixebles.

El Cos i la Sang de Crist (B) – 6 de juny

Lectura el llibre del Èxode (Ex 24,3-8)
En aquell temps, Moisès anà a comunicar al poble tot
el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El
poble sencer, a una sola veu, respongué: «Farem tot el que
diu el Senyor». Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l’endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la
muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d’Israel. Després encomanà als joves del poble d’Israel que
oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al
Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells
la meitat de la sang, i amb l’altra meitat aspergí l’altar.
Després prengué el document de l’aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: «Farem tot el que
diu el Senyor, l’obeirem en tot». Llavors Moisès aspergí
el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les
paraules escrites aquí».

Salm responsorial (115)
R. Invocant el nom del Senyor, alçaré el calze per celebrar la salvació.
¿Com podria retornar al Senyor / tot el bé que m’ha fet? /
Invocant el seu nom, alçaré el calze / per celebrar la salvació. R.
Al Senyor li doldria / la mort dels qui l’estimen. / Ah, Senyor, soc el vostre servent, / ho soc des del dia que vaig
néixer. / Vós em trencareu les cadenes. R.
Us oferiré una víctima d’acció de gràcies, / invocant el vostre nom, / compliré les meves prometences, / ho faré davant del poble. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,11-15)
Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que
ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc
sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte,
no fet per mans d’homes, ja que no pertany al món creat;
i no s’ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que
amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre. Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i dels vedells i
la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven
contaminats, purificava i santificava exteriorment. Ara
però, Crist s’ha ofert ell mateix a Déu, per l’Esperit Sant,
com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó,
la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten
la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu. El Crist,
doncs, és mitjancer d’una nova aliança, perquè ha mort
en rescat de les culpes comeses sota la primera. Per ell,
els qui eren cridats a l’herència eterna reben allò que
Déu els havia promès.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 14,12-16.22-26)
El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell
pasqual, els deixebles digueren a Jesús: «¿On voleu que
anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar
l’anyell pasqual?» Ell envià dos dels seus deixebles amb
aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un
home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri
digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar».
Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar
pasqual. I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué
la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això
és el meu cos». Després prengué el calze, digué l’acció
de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué:
«Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per
tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins al dia que en beuré
de novell en el Regne de Déu». Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

La Santíssima Trinitat (B) – 30 de maig

Lectura del llibre del Deuteronomi
(Dt 4,32-34.39-40)
Moisès digué al poble: «Recorre totes les èpoques
que t’han precedit, des del dia que Déu creà
l’home sobre la terra; investiga d’un cap a l’altre
del cel, a veure si mai ha succeït un fet tan gran
com aquest, si mai s’ha sentit dir que un poble
hagi escoltat la veu de Déu que li parlés d’enmig
del foc, com tu l’has escoltada, i hagi continuat
amb vida; si mai s’ha sentit dir que cap déu hagi
intentat anar a treure per a ell un poble que vivia
en poder d’un altre, combatent contra l’opressor
amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç poderós, amb fets esglaiadors i extraordinaris, com el
Senyor, el vostre Déu, ho ha fet per vosaltres a
Egipte, i vosaltres ho heu vist amb els vostres ulls.
Reconeix avui que el Senyor és l’únic Déu: ni dalt
al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor. Compleix els seus
decrets i els seus manaments que jo et dono avui,
perquè siguis feliç amb els teus descendents, i visquis molts anys en el país que el Senyor, el teu Déu,
et dona per sempre.»

Salm responsorial (32)
R. Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat.
La paraula del Senyor és sincera, / es manté fidel
en tot el que fa; / estima el dret i la justícia, / la terra és plena del seu amor. R.
La paraula del Senyor ha fet el cel, / amb l’alè de la
boca ha creat l’estelada; / a una paraula seva, tot
comença, / a una ordre d’ell, tot existí. R.
Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, / els
qui esperen en l’amor que els té; / ell els allibera de
la mort, / i els retorna en temps de fam. R.
Tenim posada l’esperança en el Senyor, / auxili
nostre i escut que ens protegeix. / Que el vostre
amor, Senyor, no ens deixi mai; / aquesta és l’esperança que posem en vós. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
de Roma (Rm 8,14-17)
Germans, tots els qui viuen portats per l’Esperit
de Déu són els fills de Déu. Perquè vosaltres no
heu rebut pas un esperit d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit
que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abbà, Pare!»
Així l’Esperit s’uneix al nostre esperit per donar
testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist,
ja que sofrim amb ell per arribar a ser glorificats
amb ell.

Lectura de l’Evangeli segons sant Mateu
(Mt 28,16-20)
En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren
cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia
indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però,
dubtaren.
Jesús s’hi acostà i els digué: «Déu m’ha donat
plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir
tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare,
del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»

Diumenge de Pentecosta (B) – 23 de maig

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 2,1-11)
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es
trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte,
se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada
violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.
Llavors se’ls aparegueren com unes llengües
de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun
d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren
a expressar-se en diversos llenguatges, tal
com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem
jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats
que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so,
la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú
els sentia parlar en la seva pròpia llengua.
Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots
aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de
nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre
nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha resi-
dents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia,
al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions
de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma,
hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots
nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en
les nostres pròpies llengües.»

Salm responsorial (103)
R. Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida
sobre la terra. O bé: Al·leluia.
Beneeix el Senyor, ànima meva. / Senyor, Déu meu, que en
sou de gran. / Que en són de variades, Senyor, les vostres
obres, / la terra és plena de les vostres criatures. R.
Si els retireu l’alè, / expiren i tornen a la pols d’on van
sortir. / Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, /
i renoveu la vida sobre la terra. R.
Glòria al Senyor per sempre. / Que s’alegri el Senyor contemplant
el que ha fet, / que li sigui agradable aquest
poema, / són per al Senyor aquests cants de goig. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Corint (1Co 12,3b-7.12-13)
Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor
si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que
rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix
és un de sol. Són diversos els serveis però és un de
sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles,
però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se
de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l’Esperit
distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè
el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui
molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin
molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o
grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol
Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat
com a beguda el mateix Esperit.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 20,19-23)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren
a casa amb les portes tancades per por dels jueus,
Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.
» Després els ensenyà les mans i el costat. Els
deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà
a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat
a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt
d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots
aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats,
però mentre no els perdoneu, quedaran sense
perdó.»

DIUMENGE 16 DE MAIG – L’Ascensió del Senyor (B)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 1,1-11)
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot
el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al
dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut
de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell
havia elegit. Després de la Passió se’ls presentà viu,
i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant
quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne
de Déu. Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin
de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa
del Pare que vau sentir dels meus llavis quan
us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres,
d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit
Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven:
«Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?»
Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins
temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però
quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu
una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a
tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més
llunyans de la terra.» Quan hagué dit això s’enlairà
davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de
vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava
quan es presentaren dos homes vestits de blanc,
que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu
mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut
d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com
vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al
cel.»

Salm responsorial (46)
R. Déu puja enmig d’aclamacions, al so dels corns puja
el Senyor. O bé: Al·leluia.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians
d’Efes (Ef 1,17-23)
Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist,
el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals
d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè
conegueu de veritat qui és ell; li demano també que
il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu
a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses
de glòria us té reservades l’heretat que ell us dona
entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa
del poder que obra en vosaltres, els creients,
vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania
amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts,
i el feu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt
de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder
o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden
donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota
els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat
a l’Església, que és el seu cos i el seu complement,
ell que té en totes les coses la seva plenitud.

Lectura de l’Evangeli segons sant Marc
(Mc 16,15-20)
En aquell temps, Jesús s’aparegué als onze i els digué:
«Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli
a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats
se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran.
Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut
seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran
llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les
mans, i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal;
imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.»
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel
i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar
pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava
la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos
que l’acompanyaven.

DIUMENGE 9 DE MAIG – VI de Pasqua (B)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 10,25-26.34-35.44-48)
Així que Pere entrà, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà
als seus peus. Pere el feu aixecar dient-li: «Posa’t
dret, que jo soc home, igual que tu.» Llavors Pere prengué
la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu
no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom
qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat
que sigui.»
Mentre Pere deia això, l’Esperit Sant vingué sobre
tots els qui escoltaven la seva predicació. Els jueus
creients que havien vingut amb Pere s’estranyaren
molt en veure que el do de l’Esperit Sant era vessat
fins i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sentien
parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses
de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure
de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit
Sant igual que nosaltres?» Tot seguit manà que
els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li pregaren
que es quedés amb ells uns quants dies.

Salm responsorial (97)
R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen
la salvació. O bé: Al·leluia.
Canteu al Senyor un càntic nou: / ha fet obres prodigioses,
/ la seva dreta i el seu braç sagrat / han sortit victoriosos.
R.
El Senyor ha revelat la seva ajuda, / i els pobles contemplen
la seva salvació. / L’ha mogut l’amor que ell
guarda fidelment a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra, / la salvació
del nostre Déu. / Aclameu el Senyor arreu de la terra,
/ esclateu en cants i en Crist d’alegria. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan
(1Jn 4,7-10)
Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres,
perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de
Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no
coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament
l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món
el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor
és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar
Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que
ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels
nostres pecats.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan (Jn 15,9-17)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo
us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en
l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments,
us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo
els manaments del meu Pare i em mantinc en
l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu
l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament
és que us estimeu els uns als altres tal com jo
us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui
dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus
amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents,
perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres
us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò
que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui
m’heu escollit. Soc jo qui us he escollit per confiar-vos
la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que
durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu
en nom meu. Això us mano: que us estimeu
els uns als altres.»

DIUMENGE 2 DE MAIG – V de Pasqua (B)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 9,26-31)
En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava
incorporar-se als creients, però ells no creien que s’hagués
convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué
pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà
com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat,
i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom
de Jesús. Des d’aquell moment convivia amb ells a Jerusalem
amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom
del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua
grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans,
que ho saberen, l’acompanyaren a Cesarea i el feren
marxar a Tars. L’Església vivia en pau per tot Judea,
Galilea i Samaria. Així creixia, s’anava edificant, i vivia constantment
a la presència del Senyor, confortada per l’Esperit
Sant.

Salm responsorial (21)
R. En el Senyor s’inspirarà el meu himne el dia del gran
aplec. O bé: Al·leluia.
Davant dels fidels oferiré els sacrificis promesos. / En menjaran
els humils fins a saciar-se, / lloaran el Senyor els qui
sincerament el busquen, / i diran: «Viviu per molts anys.» R.
Ho tindran present i es convertiran al Senyor / tots els països
de la terra; / es prosternaran davant seu gent de totes
les nacions. / Fins les cendres de les tombes l’adoraran, /
s’agenollaran davant seu els qui dormen a la pols. R.
Serà per a ell la vida que em dona, / els meus descendents
li seran fidels. / Parlaran del Senyor a les generacions
que vindran, / i anunciaran els seus favors als qui naixeran
després, / i els diran: «El Senyor ha fet tot això.» R.

◗

Lectura de la primera carta de sant Joan
(1Jn 3,18-24)
Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules,
sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que
ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en
pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens
acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i
que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa,
podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem
el que li demanem, perquè complim el que ens mana
i fem allò que és del seu grat. El seu manament és que
creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns
als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments,
ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l’Esperit
que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 15,1-8)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc
el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment
que no dona fruit en mi el Pare la talla, i la que dona fruit,
l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres
ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu
en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està
en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu
donar fruit si no esteu en mi. Jo soc el cep, i vosaltres, les
sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè
sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi,
és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca.
Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al
foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda
en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho
tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt
de fruit i sigueu deixebles meus.»

DIUMENGE 25 D’ABRIL – IV de Pasqua (B)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 4,8-12)
En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué:
«Magistrats i notables del poble, si avui ens
demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un
invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu,
vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home
el teniu davant vostre pel poder del nom de Jesucrist,
el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu,
però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és
“la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu
rebutjat, i ara corona l’edifici”. La salvació no es
troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha
donat als homes cap altre nom que pugui salvarnos.»

Salm responsorial (117)
R. La pedra que rebutjaven els constructors ara
corona l’edifici. O bé: Al·leluia.
Enaltiu el Senyor: / Que n’és de bo! Perdura eternament
el seu amor. / Més val emparar-se en el
Senyor que posar confiança en els homes. / Més
val emparar-se en el Senyor que fiar-se dels poderosos.
R.
Gràcies, perquè vós m’heu escoltat i heu vingut
a salvar-me. / La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici. / És el Senyor qui ho
ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen. R.
Beneït el qui ve en nom del Senyor. / Us beneïm
des de la casa del Senyor. / Vós sou el meu Déu, us
dono gràcies, us exalço, / Déu meu! Enaltiu el Senyor:
/ Que n’és de bo! Perdura eternament el seu
amor. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan
(1Jn 3,1-2)
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat
el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho
som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha
reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de
Déu, però encara no s’ha manifestat com serem;
sabem que quan es manifestarà, serem semblants
a ell, perquè el veurem tal com és.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 10,11-18)
En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon
pastor. El bon pastor dona la vida per les seves
ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només
a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona
les ovelles, perquè no són seves. És que ell només
treballa pel jornal i tant se li’n dona, de les ovelles.
Llavors el llop les destrossa o les dispersa.
Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix
i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles,
i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles.
Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest
ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de
la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb
un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida
i després la recobro. Ningú no me la pren. Soc
jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la
i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut
del Pare.»

DIUMENGE 18 D’ABRIL – III de Pasqua (B)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 3,13-15.17-19)
En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d’Abraham,
d’Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha
glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar
i vau negar, quan Pilat creia que l’havia de deixar
lliure. Ell era l’innocent i el sant, però vosaltres el vau
negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí,
mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida.
Però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts. Nosaltres
en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni
els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així
Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de
tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara,
doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades
les vostres culpes.»

Salm responsorial (4)
R. Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra
mirada, Senyor. O bé: Al·leluia.
Responeu-me quan us invoco, / oh Déu que em feu justícia.
/ M’heu eixamplat el cor en els perills, / compadiu-
me i escolteu el meu prec. R.
Sapigueu que el Senyor m’ha fet favors meravellosos; /
el Senyor m’escolta sempre que l’invoco. R.
Molts exclamen: «En qui trobarem el nostre goig? / Que
sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada,
Senyor!» R.
M’adormo en pau així que em fico al llit i em sento en
vós segur, / només en vós, Senyor. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan
(1Jn 2,1-5a)
Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú
pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor,
Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria
pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó
pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist,
mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen
que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments,
són mentiders, no diuen pas la veritat. Però
els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de
debò a estimar Déu perfectament.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
(Lc 24,35-48)
En aquell temps els deixebles contaven el que els havia
passat pel camí, i com havien reconegut Jesús
quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix
es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb
vosaltres.» Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit.
Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us
venen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els
peus, soc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits
no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.» I mentre
deia això els ensenyava les mans i els peus. Veientlos
sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven
de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?»
Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant
d’ells. Després els digué: «Quan encara era amb
vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el
que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès,
i en els dels Profetes i dels Salms.» Llavors els obrí els
ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures,
i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies
havia de patir i de ressuscitar d’entre els morts el tercer
dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant
per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats.
Vosaltres en sou testimonis.»

Diumenge 11 d’Abril – Diumenge II de Pasqua o de la Divina Misericòrdia (B)

Lectura dels Fets dels Apòstols
(Ac 4,32-35)
La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola
ànima, i ningú d’ells no parlava de les coses que posseïa
com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en
comú. El testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció
de Jesucrist el confirmaven amb el poder que
tenien d’obrar grans miracles. Tots els creients eren
molt ben vistos de la gent. Entre ells no hi havia ningú
que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren
propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven
als peus dels Apòstols el producte de la venda
i era distribuït segons les necessitats de cadascú.

Salm responsorial (117)
R. Enaltiu el Senyor: Que n’és, de bo, perdura eternament
el seu amor. O bé: Al·leluia.

Lectura de la primera carta de sant Joan
(1Jn 5,1-6)
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies
ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare
sense estimar els fills que han nascut d’ell.
Si estimem Déu i complim els seus manaments,
no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que
estimar Déu vol dir guardar els seus manaments.
I aquests manaments no són feixucs, perquè cada
fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe
és la victòria que ja ha vençut el món. ¿Qui venç el
món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell,
Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua
i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua
i per la sang, i l’Esperit en dona testimoni, ja que
l’Esperit és la veritat.

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan
(Jn 20,19-31)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles
eren a casa amb les portes tancades per por dels
jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a
vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat.
Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els
tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat
a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt
d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots
aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran
perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran
sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó,
un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren:
«Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no
li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el
dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no
m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles
eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant
tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i
els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs:
«Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-
me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues
creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu
meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços
els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer
en presència dels deixebles molts altres miracles que
no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit
aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el
Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida
en el seu nom.